Aquest és el dibuix que vaig fer. El tema de l'exposició, que durarà fins el dia 25, és "La Solitud". L'acompanya un petit poema.
Arbre de la soledat,
ja amb les branques despullades,
unes són plenes de sol,
d’altres plenes de nostàlgia…
Soledat de llums i ombres,
soledat, fidel companya.
ja amb les branques despullades,
unes són plenes de sol,
d’altres plenes de nostàlgia…
Soledat de llums i ombres,
soledat, fidel companya.
Glòria
Se't veu contenta davant de la teva obra, Glòria.
ResponEliminaEl poema, preciós, com tots els teus.
No en sé gaire de pintar, però procuro participar en "Art i dones". Aquest arbre ja l'havia pintat fa temps molt més petit. M'alegra que t'agradi el petit poema que l'acompanya, Xavier. Gràcies.
EliminaPassaré per les Cotxeres per veure'l en persona.
ResponEliminaVal la pena, és una exposició molt lluïda. Les meves companyes si que en saben molt!
EliminaBravo per les dues coses. Una bona combinació d'imatge i paraules. M'agraden molt!
ResponEliminaGràcies, Carme. A mi no em sembla la soledat una cosa negativa "per se", també té coses bones si l'acceptes. Això volia reflectir, encara que no se si ho vaig aconseguir. Per això ho explico.
EliminaTrobo que les paraules escrites s'escauen molt al quadre. Enhorabona!
ResponEliminaÉs dificil fer alguna cosa original sobre el tema de la soledat. A mi se'm va ocorre aquest arbre, el poema explica el perquè.
EliminaGràcies, XeXu.
:-)
Un arbre molt original i el poema també és molt bonic...Suposo que a la joventut les branques són plenes de sol i a mida que ens anem fent grans, ens guanya la nostàlgia!!!
ResponEliminaPetonets i felicitats.
La soledat té dies de tot, de llum i d'ombra, però a mi no em desagrada. La gent que viu sola no és sent sola necessàriament, oi M.Roser? En canvi d'altres que estan rodejats de família potser se'n senten més de sols.
EliminaPetonets!
Molt maco, l'arbre, amb aquests colors suaus, com la soledat, llum i nostàlgia...
ResponEliminaGràcies, Gemma, no en sé gaire, però hi poso voluntat.
Elimina;-)
L'enyorança del passat, l'empatia amb el present, el progrés, la llum del sol. M'agrada conviure amb les dues.
ResponEliminaEts una artista i una poeta de cap a peus.
Això és el que he intentat expressar, no sé si me'n he sortit. Gràcies per els teus afalacs, Helena, penso que són immerescuts.
EliminaPreciosos tots dos, l'arbre i el poema.
ResponEliminaPenso que no es tot negatiu en la soledat, jo hi estic força còmode, perquè no em sento sola.
EliminaGràcies, Teresa!