:-(Sembla un angelet, amb el seu posat senzill i humil, vestida de dol rigorós, la careta entristida, els ulls plens de llàgrimes, qui endevinaria el ser abominable que porta a dins? Ningú imaginaria que ella es la "Dolça dama", la senyoreta de companyia que es guanya l'afecte de velletes de bona posició, amb la família lluny i que després, traint la confiança que en ella havien dipositat, moren misteriosament i misteriosament també desapareix ella amb tots els diners, joies i objectes valuosos. Ja en van tres. La segona era la meva mare.Amb les ulleres i el bigoti no m'ha reconegut. Tot plegat només m'havia vist una vegada a la llum dels canelobres. La vigilo de prop, és astuta, no vull que se m'escapi. He aconseguit posar-la nerviosa amb la meva xerrameca. A la pròxima parada pujarà el sheriff i la detindrà, abans que el tren arribi a Albany on espera trobar el seu company i còmplice. Ell ja ha confessat.Una noia tan llesta com ella hauria fet bé d'escoltar a les iaies. Quan la mare li deia que el seu fill era el famós detectiu Sherlok Marlowe, hauria d'haver mesurat amb qui s'enfrontava.
*Per misteris que a vegades passen a la xarxa la primera versió que vaig escriure pels Relats va desaparèixer. Aquesta la he tornat ha escriure el més semblant possible. També van desaparèixer els comentaris de la M.Roser i d'en Xavier. Ho sento, no es culpa meva, que prou greu em sap.
Si és que no et pots refiar de ningú...per això la gent fa amistats per internet....
ResponEliminaDoncs ja veus que a mi m'ha funcionat això de Internet. He conegut a gent estupenda, tu per exemple!
Elimina;-)
Que ben trobat! I t'allunyes de la temàtica tan evident de l'assetjament, creant un personatge d'aquests camaleònics amagat rere una aparença innocent, i per una vegada, aquest home amb tan mala cara serà el bo de la pel·lícula. Molt bona interpretació!
ResponEliminaEl primer que se'm va ocorre va ser una cosa molt semblada a la que tu has escrit. Jo he rinxolat una mica més el rínxol.
EliminaGràcies, XeXu!
Molt original la visió del quadre. Les aparences enganyen.
ResponEliminaJa ho diuen: no et fii mai de la calma...ni de les mosquetes mortes.
EliminaMolt bon relat, amb els bons i els dolents intercanviats... en aparença.
ResponEliminaGràcies, Alfred, el quadro és tan explícit que he intentat capgirar-lo una miqueta. No sé si ho he aconseguit.
EliminaUn detectiu "irritant"
ResponEliminaÉs un home molt persistent i més en una ocasió com aquesta que l'afecta directament.
EliminaBlogger ha estat fent tonteries des del cap de setmana passat. El més comú és que no deixava pujar imatges però probablement la desaparició d'un post sencer sigui pels mateixos problemes... Sortosament, sembla que ja va bé, així he pogut llegir aquest relat tan ben trobat!! A la presó, "Dolça Dama"!!!
ResponEliminaDoncs deu de ser això, perquè ara, per sort, funciona la mar de bé. Que duri. Em va fer molta ràbia perdre tot el relat, que havia escrit directament al blog, no m'havia passat mai.
EliminaA la presó, si, que això de liquidar ancianes indefenses està mooolt mal fet!
No et quedes amb la superfície, ets original!
ResponEliminaHe procurat ser original, trastocant una mica una imatge tan evident.
EliminaGràcies, Helena!
No et preocupis Glòria, aquests dies també he tingut problemes al blog!A i així he llegit les dues versions!
ResponEliminaVaja, així no he estat jo sola!
EliminaLes dues versions eren molt semblades, però m'ha empipat força tenir-ho que tornar a escriure TOT.
no he estat a temps de llegir la primera versió...blogger i la xarxa una mica bges aquests dies ...la segona versió i la única que pogut llegir m'ha agradat molt!
ResponEliminaBlogger i xarxa fent el boig i a sobre el meu carrer obert per Movistar per no sé quin problema hi ha amb un edifici que s'ha rehabilitat. Tot plegat una setmana sense serveis!!!
EliminaEstic contenta que t'hagi agradat, Elfree, les dues versions eren pràcticament igual.
Molt bé donar-li la volta!
ResponEliminaGràcies, Gemma! Amb una imatge tan explicita has d'intentar buscar una altra perspectiva.
Elimina