Vull compartir amb vosaltres dues poesies d'aquest llibre, perquè m'agraden molt. Segur que us animaran a llegir-ne més de l'esplèndid llibre que comento aquí, a GloBos blog.
Teules carnoses embrutidesper la pols del temps,per l’atac de mil aiguats...Fulles seques escombrades pel vent.Assegut a la porta—cadira de palla—el veí taral·lareja cançons.Melodies del passat:record d’un cos jove,d’un cor il·lusionat.Melodies del passat on s’aferraper saber-se viu.
Viaranys perdutsdins la pàtina del temps.Velles tonadesblanden fusta de recordsperquè el cor no s'encendri.
Vespreja.La mar avança per la costaresseguint el meu camí.Es contrau el verd de les alguesentre el gris rocós.L’olor a llibertat espurnejaen contrallums multicolors.Cavalca l’onada i esclata,amb fermesa,als peus del penya-segat.Les gotes s'enlaireni pinzellen imatges arbòriesfetes de llum i salabror.El sol les asseca: minsa llepadadels rajos adormits.Sí, vespreja.El vagó avança nord enllà.De la finestra estant m’apropiode totes les cares del vora maren un sol pensament.La vela d'argentllenega pel cel encès.El mar galopa.Escriu versos d'escuma,ramitxó de salobre.
* * *
Dimecres, dia set, hi ha una presentació del llibre a la llibreria Ona. Hi esteu convidats!
Un poema que sento que em representa.
ResponEliminaLa poesia té aquest joc de mirall ben sovint.
EliminaGràcies.
SÍLVIA ROMERO
Bonics poemes, el primer és el que m'ha agradat més...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies.
EliminaSÍLVIA ROMERO
Recordo el meu avi cantant "Ara que tinc vint anys"...
ResponEliminaHola Helena,
EliminaM'ha agradat evocar-te aquest record. El poema va ser escrit inspirat en un home gran del poble on passo l'estiu.
SÍLVIA ROMERO
www.silviaromeroolea.es.tl