Ens han regalat un cor. Un cor de tacte càlid, de colors suaus i farcit de tendresa. Aquest és un obsequi que reben les dones que han sigut intervingudes de càncer de mama. És un geste molt bonic, perquè no és tan sols un coixí bufó i simpàtic, té la seva utilitat i la seva història:
Tot va començar amb Janet, una infermera nord-americana que va ser operada el 2001. Com a regal, les seves ties van cosir un coixí per posar sota el braç i proporcionar-li confort. D'aquesta manera, la protegia de cops accidentals, mantenia els seus músculs més relaxats i, com a conseqüència, disminuïa molt el dolor. La seva forma arrodonida s'adaptava perfectament a la zona que havia de protegir. L'alleujament va arribar a ser tan gran que la Janet va decidir compartir la seva experiència introduint-lo en el hospital on treballava.
Demostrada la seva eficiència ara grups de dones d'arreu del món, feineres i solidaries s'han posat a cosir de manera totalment desinteressada per tal de que totes les dones que l'hagin de menester el puguin rebre al sortir de l'hospital.
El nostre l'han cosit el Col·lectiu de Dones de Pineda de Mar, està ple d'amor, de generositat i tendresa, es nota a cada puntada.
En moments que són tan durs aquestes mostres d'afecte de persones que possiblement mai coneixeràs arriben al cor.
Gràcies, amigues!
Permet-me posar dins del farciment d'aquest cor uns petons d'amistat, uns desigs de salut i una abraçada de fortalesa.
ResponEliminaQuan ens va passar a nosaltres no sabíem aquest costum. La humanitat té uns senyals que fan que no perdem mai la confiança en ella.
S'agraeixen els teus desitjos, Xavier, ens fan falta. Tu ets per mi un exemple a seguir.
EliminaAquest cor alleuja molt les molèsties derivades de la intervenció i ajuda a no sentir-se tan sola, hi ha moltes dones valentes al costat per ajudar-nos.
Una idea molt bonica, una mostra de solidaritat...
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Ho és, bonica i pràctica, en aquests moments tan durs agrada sentir-se acomboiada.
EliminaPetonets, M. Roser!
És un gest preciós i una gran mostra de sororitat. És el cor de les bones notícies i m'agrada saber que el teniu. Molts ànims i a tirar endavant!
ResponEliminaNo és un cor de bones notícies, XeXu, millor seria no tenir-lo que fer servir, però conforta saber que hi ha dones al teu voltant que han passat pel mateix, que han sortit endavant i que ara pensen en les que necessiten un cor per mitigar el seu dolor.
EliminaEl coixi és preciós... tant per fora com per dintre. Les persones sabem ser maques, només ens hem de deixar portar. I el teu post també ho és. Moments durs, segur, molts moments de dolor físic però també emocional. Amb aquest cor, quan el teu estigui trist, tindràs un recanvi per no defallir en aquell moment. Ànims reina. Ànims guerrera!
ResponEliminaMoments molts durs, efectivament, Kira, i precisament per això s'agraeix aquest detall tan ple de tendresa que reconforta.
EliminaNo puc defallir, no podem defallir i no ho farem encara que a vegades ens sigui feixuc tirar endavant.
Gràcies, moltes gràcies pels teus ànims.
Glòria,
ResponEliminaEt mereixes aquest cor i mil mes!
Gràcies, no sé si mereixo aquest cor, Helena, però em fa falta. Vivim moments durs, però tirarem endavant, -les meves filles són unes campiones- fins el dia que aquest cor sigui només un record d'aquesta etapa de dolor, ja superada, que ens ha tocat viure.
EliminaCor per a tothom.
ResponEliminaM'hi afegeixo, amb carta manuscrita.
Gràcies, Montse. T'asseguro que dona molt consol rebre'l en moments tan durs. Saber que hi ha qui pensa en el teu dolor conforta.
EliminaGlòria, molta força i ànims!
ResponEliminaGràcies, Teresa, no podem defallir i penso que per ara ho estem fent molt bé. L'escalf dels amics i la família ens ajuda molt.
Elimina