Tot i les molèsties que pot produir la primavera arriba i omplint-ho tot de llum i de vida ens alegra el cor.
Arriba la primavera
despentinada, esbojarrada
animant amb ses florides
branques l'hivern poruc
que recula, ja vençut.
Arriba el temps de la llum,
de les tardes llargues,
les tertúlies amigables,
les orxates, les al·lèrgies,
les astènies i...ai!
més d'alguna depressió.
Però es igual!
La primavera s'ho val:
no hi rosa sense espines,
no hi amor sense neguits,
ni cap dia sense nit...
Nit i dia, primavera,
que la nostra sang alteres,
que ens esvalotes el cor,
que fas florir seques branques
cobrint-les de perles blanques,
nit i dia primavera
ens renoves la il·lusió!
glòria
Imatge: Leonardo da Vinci
Un poema molt florit, tal com ha de ser en primavera.
ResponElimina"no hi rosa sense espines", Esperem que hi hagi més roses que espines,
És un poema a vol de ploma, tal com em va sortir. Però és tal com la veig: una estació molt bonica, però que ens afecta a molts.
EliminaUna abraçada!
Ja està bé que en destaquis alguna cosa negativa, jo mai sóc tan entusiasta de la primavera!
ResponEliminaNo t'agrada la primavera? És bonic veure com tot s'esforça en renéixer. I la llum dóna tanta alegria...
EliminaPer contrapartida afecta negativament a moltes persones, que entenc que no els hi agrada aquesta estació.
Veig que t'encanta la primavera, tot i que aquest any molts dies han estat l'hivern que no vam tenir...
ResponEliminaBona setmana Santa, Glòria.
Procuro trobar el bo de totes les estacions,perquè totes tenen coses que valoro i m'agraden, però els mesos en que a les cinc de la tarda ja és fosc els trobo molt tristos i afecten el meu estat d'ànim.
EliminaPetonets, M.Roser
"no hi ha amor sense neguits", uns neguits que valen molt la pena, com la primavera!
ResponEliminaAi, aquells neguits tan dolços que jo ja ni recordo. Fan patir, però donen aquell puntet de sal a la vida que la fan deliciosa.
Elimina