T'ofereixo el meu pit
com coixí tendríssim
on la teva galta
trovarà repós.
Seran els meus braços
un bressol a mida
on acaronan-te
gronxeré el teu són.
Els meus ulls
com dos sentinelles
sempre vigilan-te-
-de dia els teus somnis
de nit el teu son-
perquè res no et torbi
ni et causi dolor.
I serà per sempre,
de nit i de dia,
que per gran que et facis
o per lluny que estiguis
l'amor d'una mare
sempre es viu al cor.
Glòria
Que maco Glòria, i que tendre.
ResponEliminaGràcies, XeXu, ja sé que això de la poesia no t'entusiasma, celebro que aquest t'hagi agradat.
Elimina:-)
Quanta tendresa Glòria.
ResponEliminaAi, les mares! Jo almenys ho sento així, imagino que com moltes. Penso que els pares també ho són de tendres, però ho expressen d'una altra manera.
EliminaJo no he sigut mare, però si ho fos m'agradaria dedicar-li un poema com aquest!
ResponEliminaGràcies!
EliminaSegur que series una gran mare, Helena, no en tinc cap dubte.
Molt bonic el poema, i molt apropiat pel dia, felicitats!
ResponEliminaPetonets, Glòria.