diumenge, 27 de novembre del 2022

TU NO!- Relat de Tardor

 Fa dies que no blogeigo i us trobo a faltar. Estic intentant recopilar poesies per autoeditar-me un segon poemari per celebrar el meu proper aniversari - 80, si Déu vol- i estic molt enfeinada. Comparteixo aquest relat que forma part del llibre "LA CORBA DE VENUS" que ha escrit la meva filla Eva i que ha editat Voliana, com ja us vaig explicar en un post anterior. Crec que és molt poètic i adequat a l'època de l'any en què estem.




T

u no. Tu no ets com les altres, com totes les altres. Mi-te-les, o millor no, no miris avall, és tan desoladora l’estampa d’aquelles ingrates, allà a terra arreplegades en aquest anar i venir erràtic, sense més destí que el caprici de tots els vents, de caminants sense escrúpols que es delecten cruixint-les amb les sabates, de rastells impietosos que les arrosseguen a la foguera comuna de l’oblit, de la pluja que les esclafa a l’asfalt, d’una a una o amuntegades en un extermini vegetal. Insensates... Quin alt destí s’esperaven? És aquesta la llibertat que enyoraven?  Volar per uns instants, emancipar-se, per acabar com? Són totes igual. Però tu no, tu no ets com les altres. Tu aferra’t bé. La tardor se’ns escapa, però l’hivern és breu. Ja veuràs, tindràs per a tu sola la branca i la saba. Veuràs que  tot d’una la primavera esclata, hi haurà fulles de verd llima, menta, molsa, esperança i maragda; i tu lluiràs, distingida i  daurada, com l’única fulla que ha passat mai  un hivern a l’ arbre.  No miris avall. Tu no.

                                                              Eva Moreno

 

7 comentaris:

  1. He gaudit la lectura del llibre de la teva filla, que guardo bé ja que el tinc dedicat.
    Per molts anys per endavant Glòria. Ja ens informaràs del teu proper llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! Agraeixo molt els teus comentaris i m'alegro quan dius que has gaudit llegint el llibre de l'Eva.
      Jo estic tenin problemes per contestar els comentaris, no sé que ha canviat del blog que està fent coses estranyes, algun cop inclús no he pogut respondre, cosa que sempre em sap molt greu.

      Elimina
    2. Jo tampoc no sé què passa als blogs. A banda del desgavell que a vegades et pots trobar quan fas un post: interlineats que canvien, justificació del text, ffont de la lletra... i a sobre alguns comentaris van a parar a una mena de correu brossa de l'interior del blog.
      M'he trobat alguns blogs "habituals" on ja no m'hi deixa entrar a no em permet identificar-me.
      Paciència Glòria.

      Elimina
  2. Ben cert, un text molt poètic com la foto que l'acompanya.

    Sentir-vos abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, bonica! Gràcies per la teva visita i el teu comentari. Sempre és un plaer.
      Aferradetes!

      Elimina
  3. M'agrada molt aquest relat de prosa poètica, jo voldria ser com aquesta fulla.

    ResponElimina
  4. Un relat molt bonic, una fulla amb personalitat...
    Petonets, Gloria

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...