Feliu Formosa confessa que aquest poema és un dels seus preferits. Pertany a "Cançoner", escrit immers en el dolor per la mort de la seva esposa Maria, que el poeta enyora i espera.
Faràs dos trucs i t'obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m'hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el Nocturn.
(Fullejaràs potser Virginia Woolf.)
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tendresa infinita, et faré asseure
en un dels vells seients que compartírem
(durant els darrers temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que no vas ésser mai.) Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el teu trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m'hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el Nocturn.
(Fullejaràs potser Virginia Woolf.)
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tendresa infinita, et faré asseure
en un dels vells seients que compartírem
(durant els darrers temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que no vas ésser mai.) Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el teu trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.
Feliu Formosa
Cançoner (1976)
Cançoner (1976)
Vam tenir el goig de dinar a casa seva. Encara el recordo... ell i l'Anna Vila són extraordinaris per la senzillesa que mostren. Me'ls estimo molt.
ResponEliminaEm va semblar una persona molt senzilla i propera, em va inspirar molta tendresa. El teu comentari confirma que aquesta primera opinió era bona. I a demés es un gran poeta.
Eliminatendresa infinita
ResponEliminaTendresa i melangia, molt fonda.
EliminaNo m'estranya que sigui un dels seus preferits! Gran recreació de l'amor i la tendresa passada. M'ha agradat moltíssim.
ResponEliminaQuan ell el va llegir semblava fins i tot emocionat. Després de tant de temps!
EliminaJa el coneixia, aquest poema, i és preciós!
ResponEliminaJo no l'he llegit gaire a Formosa, i ara me'n adono del que m'estic perdent. Serà qüestió d'aprofondr-hi més. S'ho val.
EliminaQue dolç, m'ha agradat molt...Quina manera més exquisida de rememorar el seu record.
ResponEliminaÉs un poema d'un home enamorat que no és resigna a oblidar, però més que de dolor, que n'hi ha, parla de tendresa i melangia.
EliminaSaps? Allò escrit amb amor sincer fa ones en l'espai, i encara que no es veguin, el so roman en el cervell i el cor. Jo sempre m'emociono amb els poemes que més estimo, tot i la distància amb el corresponent.
ResponEliminaEl temps i l'espai no poden amb aquests sentiments sincers i arrelats, Cantireta.
Elimina