- Lents, lluents,
- per les coves més fosques
- que ells mateixos excaven,
- fan camí consirosos.
- Senten l'altra presència?
- Altres èlitres durs?
- Dubten, retrocedeixen,
- tots amb el seu fardell.
- De cop,
- hi ha un refrec instintiu.
- Goig o dolor? S'ataquen
- acarnissadament,
- llancen sucs verinosos.
- Una dansa macabra
- de taüts xarolats.
- Hi ha qui perd i qui guanya.
- Tu mira-te'ls: recorda
- que també et són germans.
- N. Comadira
Bons! (versos, no escarabats) Necessaris (ambdós).
ResponEliminaPetons!! (bons i necessaris) :)
Necessaris els escarabats?
EliminaEls petons si: bons, necessaris i MOLTS
No acabo pas de sentir-me germana d'un escarabat i això que els animalets m'agraden molt...
ResponEliminaDeu ser per això que no puc amb el llibre, La metamorfosi...
Bona nit.
Tens raó, agermanar-te amb un escarabat fa una mica d'angúnia. Amb un ocell, un cavall, un goset encara.
EliminaA mi tampoc m'agrada La Metamorfosi, per molt Kafka que sigui.