JUDICI PRECIPITAT
Una
vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el
testimoni delicat d’una admiradora.
Posats a triar, vaig quedar-me
amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que
d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base
d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué
un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de
pressa.
Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i
em va demanar que li tornés la flor.
Pere Calders
Però l'estona de pensar qui podia ser, ja no li prendrà ningú!!!
ResponEliminaTen raó. I una manera molt positiva de veure les coses. :D
EliminaAra fa temps que cap missatger em porta flors, espera, mai m'han portat flors!
ResponEliminaFes-me arribar la teva adreça.
EliminaPotser tindràs una sorpresa...
El conté podria ser més llarg i podria imaginar unes quantes coses més abans que tornés el missatges, però així de curt ja fa el fet!
ResponEliminaPerò és un conte breu.
EliminaLes "entrevistes deliqüescents" se les ha d'imaginar al lector. ;)
Què dur, tenir una flor en un vas i haver-la de desterrar... Pobre!
ResponEliminaPetons!
La vida és dura, Cantireta. ës va quedar sense flor i amb un pam de nas...
Eliminaque no et regalin flors, ja passa....
ResponEliminaperò que t'en regalin i després et diguin que no és per tu !!!!!!!!!
Amb la il·lusió que la ha rebuda! No hi ha dret!
Eliminarepeteixo el comentari, m'ha desaparegut....com les flors !!
ResponElimina....que no et regalin flors , ja passa.....
però que t'en portin a casa i desprès et diguin que no son per tu !!!!!!!! ai !
Les flors han desaparegut, però els comentaris s'han duplicat!
EliminaGràcies, Artur.
He, he, l'humor de Pere Calders sempre és benvingut...Aquest pobre home va tenir un goig sense alegria!!!
ResponEliminaPerò el goig el va tenir. Encara que seguit d'un desencís.
EliminaMolt bo Pere Calders.