CATALUNYA

Talment com un trencadís gaudinià.

Visualment és bonica, esperem que amb tant de color funcioni bé!

                                                                                 :-?

HO PORTA A LA SANG!

Veieu-la, sinó:

 

 

Oi que té ritme, oïda i bons dots per ser la directora! 

      i a demés és tan graciosa...

                                    :-D 

LIZANIAS...

Acceptant la invitació que es va fer al public el dia del seu homenatge;  ahir, dissabte vam visitar a Jesús Lizano al seu domicili. Pensava trobar al poeta genial i histriònic de "Mamiferos" o "Las personas curvas"... 

Però, visitant-lo, el poema que em va venir a la memòria va ser molt més trist: "El prisionero del tiempo"

O aquest:
                                   ALMA 

                   ¿Es posible construir un barco

                    tan grande como el puerto?

                   ¿Es posible construir un puerto

                    tan grande como el mar?

                   ¿Es posible construir un mar

                    tan grande como el universo?

                   ¿Es posible construir un universo

                    tan grande como mi soledad? 

                                                  
                                                            :-(

RELATS CONJUNTS: Un viatger

La nostra aportació a Relats Conjunts

Sempre estava viatjant, per la seva feina i per les mil excuses que se inventava per anar d’aquí a allà. Era un viatger impenitent. La seva quadra sempre estava bastida dels exemplars més ràpids i resistents:  el Llamp, el Nervi, el Valent…. Sempre a lloms del seu cavall tenia l'autonomia per desplaçar-se que ell valorava sobre totes les coses. 

Però des de que l'Helios el va tirar per terra, deixant-lo malferint i amb un grapat d'ossos trencats, va agafar una por cerval als cavalls -avui li diagnosticarien una equinofòbia-  que l'allunyava de qualsevol èquid. L’esquena el turmentava i les seves plaents galopades havien esdevingut un record insofrible. Durant un temps es va ensorrar. Mai podria viure tancat en el seu desangelat casalot, ple de criats silenciosos i de llòbregues habitacions, per ell això no era vida. 

Per sort el seu amic Daimler li va oferir la solució: havia inventat una andròmina autopropulsada. Podria anar  còmodament  assegut i seguir viatjant per tot arreu. Avui li portara. Ell, frissós, l’espera escrutant l’horitzó dels seus vastos i àrids dominis, confiant que l’amic posarà remei a una situació que ara li sembla insuportable.

"COLORS"

Un poema de les Itineràncies.

No enyoro el blau canviant 

                     del mar blava, ni el blanc de la congesta,
                      ni el blanc de la sal blanca,

ni el or del sol d'agost, 
                      ni la sorra daurada, ni el verd intens del prat, 
                      ni el verd de la maragda.

                    Tan sols enyoro el roig de la passió 

                     i les flames, el roig de la sang roja, 

                    el roig d'un cor que esclata.


                                                                                               Glòria

GAT INDECÍS

Aquest gatet, puja o baixa les escales?

O s'ho està rumiant...

                                                        Que opineu?


                                                                                                                 :-o

"PASSO LA MÀ..." Homenatge a Olga Xirinacs

Un poema de "Llavis que dansen"  de la nostra poeta homenatjada avui, el trobo profund, molt bell i m'encanta compartir-lo amb vosaltres.

                                                                                                    

                                                                                                     "I tot seguit reprèn

                                                                                           el viatge

                                                                                           com després del naufragi

                                                                                           un llop de mar supervivent"

                                                                                                        

                                                                                                         G. Ungaretti

                                                                                                           "Naufragis"

Passo la mà sobre el poema d'Ungaretti

no per girar cap full, encara, no.

Sinó perquè cal viure el nou sentit

de les paraules velles, i acceptar

que cada dia hi ha naufragis.

I veig la mà que marca un rumb perdut

on s'acumulen ombres tardorals,

on s'esborra el camí de tornada

i que ha cedit al vent com la nau que deriva.

Sóc el mar i la sal del meu plor.

                                  Olga Xirinacs

          -PER MOLTS ANYS OLGA!!!

TINC VERGONYA!

La meva neta Mireia, ara ha complert 12 anys,  va guanyar un guardó als Jocs Florals de la seva escola. Vull compartir-lo amb vosaltres, perquè n'estic orgullosa i també per l'original que és la poesia.

 

Tinc vergonya.

Recito jo sola

però no es gens fàcil,

el meu cos és envaït

per la vergonya

Tinc por,

Un silenci profund m’envolta,

només jo parlant!

tremolor que vibra

a través de les paraules.

Vermellor a les galtes;

les veus em surten entrebancades

em confonc, estic nerviosa.

Que malament ho estic passant!

La meva ment diu que m’escapi,

Però jo se que he de continuar.

Em falta un vers per recitar

Ja falta poc, més que poc,

Per fi s’acabat...

Quin descans sento ara,

que ja he parlat!
Estic orgullosa de mi,

Ho he aconseguit

He arribat al final!

 

              Mireia

No em direu que no descriu perfectament el pànic escènic!

Dibuix: Macy Blu

RECORDEU el PROPER 11 de MARÇ

 Homenatge a Olga Xirinacs

   
Des dels blogs o facebook o d'altres xarxes i publicacions es convoca un homenatge a l'escriptora el proper 11 de maig, dia del seu aniversari, reproduint textos, poemes, ressenyes o fotografies a l'entorn de la seva obra literària.

Afegiu-vos-hi, l'Olga es mereix un gran homenatge!

Una iniciativa de la Jùlia Costa

                                             :-D

VISCA L'AMOR...

que ens posa papallones a l'estomac i ens fa viure en un nuvolet rosa!

I que quan les papallones han volat i el núvol amenaça turmenta segueix al nostre costat. Sempre.

                                                                                      :-)

GURMETS o ESNOBS?

Buscant una recepta alternativa més innovadora que la que proposava l'Eva A pel jeroglífic, tot seguint el suggeriment del mai prou ponderat Pons, vaig trobar aquesta:

-Papada de gochu asturcelta, confitada a fuego bajo deuxelle, con setas y suero de pimientos asados en casa. O sigui això:

Per si no ho sabeu el gochu asturcelta és un porquet (bé, "porquet" és un eufemisme, més aviat és un porc com una casa) la mar de bufó

...que fa pena de menjar-se'l, tot i que deu d'estar molt bo.

Ara, sincerament, la presentació, amb tantes punxes i filferros, la trobo poc atractiva. I la ració molt escassa. A mi que me'l portin guisadet amb alguna patatona i una salseta ben fonamentada i que es deixin de virgueries.

Potser no sóc tan refinada o sibarita com alguns, però a mi em sembla que a vegades ens deixem prendre el pèl amb aquestes innovacions que ens volen vendre.

O no?
                                                                                    :-O

FELIÇ DIADA!

 Que la màgia de Sant Jordi ens ompli de llibres, roses...

                   i amor!

                                                                         :-D

RELATS CONJUNTS: Jeroglífics

 La nostra col·laboració a Relats Conjunts

Ja de petit en Ramon Sescases va demostrar una inclinació malaltissa per tot el que feia referència a l'antic Egipte. Col.leccionava escarbats i les manualitats de la escola s'assemblaven més  a un vas canopi  que la gerreta que tenia per model.

Quan va anar creixent continuà en augment la seva afició. Com era d'esperar va voler ser egiptòleg i estudiant de valent va anar coneixent fil per randa totes les deïtats, els faraons i les seves dinasties, els costums, les cerimònies. Tot. Ho sabia tot i seguia investigant.

Als pocs amics que tenia, perquè era poc sociable i la seva conversa avorrida girava sempre sobre el mateix, els va demanar que en lloc de Ramon li diguessin RamSes, adjuntant nom i llinatge, i perquè no va gosar demanar que li diguessin Ra, solament, com el deu del sol, del cel i de la vida.

Viatjava sovint a Egipte i no se li coneixia parella de cap mena ni altra afició que l'esmentada.

Fins que un dia va sorprendre a tots anunciant el seu prometatge amb la professora que li ensenyava a desxifrar jeroglífics. Quan els hi va presentar es va aclarir tot: la dona era força més gran que ell, seca i esprimatxada, cadavèrica, amb una pell fosca i apergaminada. Els ulls inexpressius i uns llavis ressecs que mai somreien i que amb prou feines feia servir per parlar. En RamSes, seguint el seu deler, s'havia enamorat d'una dona que semblava una mòmia!

Es van casar i val a dir que van ser feliços.

                                                             :-O

DIUMENGE DE MÚSICA I POESIA

Si ens voleu acompanyar el diumenge 19 d'abril a les 6.00 de la tarda.

 

Cantarem amb la Coral uns Noturni de Mozart i cançonetes d'amor, intercalant-hi poemes, alguns meus. 
També ens acompanyara un violinista. 
Penso que ho passareu bé i l'entrada és GRATIS.

L'adreça Violant d'Hongria, 39, a Barcelona. 

                                                                                                      :-)

ELS TEMPS CANVIENT

els jocs també!
 

Una amiga em va dir en veure aquesta imatge que el nen que vol jugar a pilota és perquè encara no li han comprat el móbil. Que en penseu?

Ara, si que és cert que hi ha gent malalta de mòbil, de facebook i de youtube:
  

  Mooolt malalta!!!
                                                                                         :-(

"PETONS D'ALES BLANQUES"

Un poema d'amor primaveral, de les Itineràncies poètiques.

Petons blancs 
com a flors d'ametller,
-papallones albes-
volen dels teus llavis als meus
que el amor els mana.

Petons saborosos i blancs.
Petons i rialles!
Quin amor més tendre
quan el cor ens parla...


                                        Glòria

OBJECTES IMPOSSIBLES

Fa anys a la Virreina van fer una exposició d'objectes impossibles. L'anunci era aquesta cafetera per a masoques. 

Tafanejant he trobat al creador - Jacques Carelman- d'aquells objectes impossibles, alguns ben curiosos. Però el que és més curiós és que es poden comprar. I n'hi ha una gran varietat, per tots el gustos.

A mi particularment m'agrada aquest balancí, penso que pot ser més còmode que els de tota la vida.

El que ja no em sembla tan pràctic és aquesta manera de transportar gatets.

Oi que no?

Aquí teniu moltes més coses boges i imaginatives.
                                                                                                               ;-)