diumenge, 16 de juliol del 2017

"FOC A LES ALES"

Avui, comparteixo una poesia que desitjo que us agradi.


A força de trucar la porta equivocada
tens els nusos dels dits plens de sang i de nafres.
Voles, com la falena per la llum encegada;
no notes la calor que ja et crema les ales?

Quan lluites tenaç en fútils batalles
guanyes experiència, però pagues peatge.
Llueixes les osques talment com medalles,
són sol cicatrius de cops i d'urpades.
Vols viure de presa, corrent endavant,
sense veure on vas, sense deturar-te.
Per arribar a on?
                   Ningú està esperant-te. 

                                        Glòria

14 comentaris:

  1. Les cicatrius de la vida.... cada any una de nova.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha vegades, sobre tot quan s'és jove, que ens exposem a ser ferits per imprudència, però altres vegades la vida ens agafa desprevinguts i colpeig a on més mal ens fa.

      Elimina
  2. si correm massa ningú podrà atrapar els nostres sentiments, sovint val la pena esperar a veure passar les oportunitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure de pressa no volt dir viure més ni amb més intensitat, sobretot si no aprenem de les experiencies. Val la pena està atent als nostres sentiments i als de qui ens envolten.

      Elimina
  3. Doncs millor parar i mirar, potser algú hi ha...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure en plena consciència i amb els ulls oberts al que en rodeja és l'idoni.

      Elimina
  4. Ai, M.Roser, penso que he esborrat un comentari teu sense voler...
    Perdona!

    ResponElimina
  5. Anar endavant
    com qui fa punta a un llapis.
    Progrés enrere.

    ResponElimina
  6. Si les teves paraules no aconsegueixen desanimar-la, arribarà lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, XeXu, la persona que em va inspirar aquest poema no anava gaire ben encaminada. Desitjo que arribés a bon port, que no s'estavellés pel camí.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...