Un altre poema de l'Ana Diaz, que col·labora amb certa assiduïtat al nostre blog. Gràcies, Ana, és un poema una mica trist, però molt bonic.
SOLA
puedo transformarlo todo en silencio
camino a oscuras, sumergida en lagunas,
haces de luz destellan a mi paso.
SOLA,
lucho contra el vicio depresivo,
contra las dudas y el suplicio.
SOLA,
escapo del olvido, del amor
que me ha ofrecido tu grito
ahogado en el camino
Ana Diaz Oliveras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada