El pastor de la Cerdanya, del que us parlava l' altre dia, que feia poemes de memòria, dons no sabia de lletra, va composar aquesta nostrada i bonica poesia.
A dintre de nostra terra
sempre ha sigut i serà
la barretina vermella
l'emblema del català
Amb barretina i calça curta
nostres avis s'anaven a guerrejar
per defendre nostra llengua,
el que ara ja no és fa.
En las batalles del Bruc
un greu ferit va dir:
-Poseu-me la barretina
abans de morir.
I que diguen el que vulguen,
sempre serem catalans,
nostra raça sempre brota
lo mateix que fa la gram.
Joaquim Reig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada