BON ANY 2012 !!!

Els nostres millors desitjos pel ANY NOU, de tot cor:

     Eva,
       Rosa Maria,
                Nicanor, 
                       Joan, 
                          Dalda 
                                   i      jo.

POETES ENTRE NOSALTRES: Jordi Pàmies "ALEGRIA DEL TACTE" "

El tacte és un sentit que, pot ser, valorem poc, i ens pot donar tanta informació, tant benestar, tanta confiança!

A punta d’alba, quan els ulls pretenen,
parpellejant encara,
d’obrir senderes noves, en la fosca,
la mà, clarivident, endevina la trama,
adolorida i lenta, de les coses.
Palmell de la mà estesa,
cinc dits en harmonia amb tot el cos:
simplicitat callada, amb què rebem
l’almosta de la llum, do matinal,
ofert, com aigua pura,
en la doble petxina de les mans!
Alegria del tacte, que fa seves
les coses, cantelludes o suaus,
que ressegueix les formes, tan diverses,
i en comprova el silenci i la duresa
-fusta, metall, paper, ales de papallona-.
I quan, sota la llum vertical del migdia,
tanquem els ulls, i el món s’esborra,
tot d’una, a frec de mà, les coses ressusciten:
joc rioler de la ceguesa efímera,
contrafigura de l’atzar, batec,
quasi real, del món, descobriment
d’una certesa humil, que ens apaivaga…

                       Jordi Pàmies i Grau

OVIDI MONTLLOR recita " Tot l'enyor de demà" de J. Salvat-Papasseit

Ovidi Montllor és un rapsode excel·lent.  Altre cop ho demostra amb aquesta poesia en que Salvat Papasseit, conformat i resignat ens explica la seva vida de malalt.

Quin gran poeta i quin gran rapsode!!!

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "NON NON DE NADAL" de Joana Raspall

Aquest poema el trobo tan dolç...  L'any passat el vaig recitar DE MEMÒRIA  (si,  ja se que és curtet i fàcil, però així i tot té mèrit)

       

T’ompliré el bressol de palleta fina sense gens de boll, sense gens de pols. Encendré un bon foc perfumat d’espigol per fer-te el son dolç. Cobriré el teu cos amb llençol blanquíssim mig teixit amb glòria, mig cosit amb creus. Et faré de flonjos borrallons de llana un mantell pels peus. Et cantaré un bres amb la veu més dolça, i quan ja t’adormis et besaré el front. Després, de puntetes, tancaré la porta perquè no et desvetllin els sorolls del món.        Joana Raspall

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA: Una Nadala "Ens ha nascut el Salvador"

S'acosten les festes de Nadal, aquesta es una de les nadales que cantem amb la Coral. Escolteu aquests menuts que ho fan la mar de bé.

Oi que son una monada?

POETES ENTRE NOSALTRES: Carmen Villoro "MANUSCRITO"

Qui, quan ha corregit un poema, un text, no ha tingut aquesta sensació que descriu la poetessa mexicana?

Las palabras
que nunca llegaron a la última versión
tal vez eran mejores.
Tienen la gracia de las cosas perdidas:
la puerta que no abrimos,
el amor olvidado.
Como flores disecadas
los vocablos encerrados en círculos
o aniquilados por un tachón violento
florecen
cuando es otro el que asoma
a la intimidad del texto
y descubre no el poema
sino el alma de atrás:
vacilaciones clandestinas,
ocurrencias podadas en retoño.
Esa caligrafía
un poco descompuesta por los años
algo ilegible
como la voz vecina que escuchamos
a través de un muro,
como mirar las manos del autor
que ya no está.
No sin culpa
el voyeurista de este manuscrito
lo siente palpitar y algo le dice
que ese desorden,
ese jardín con plagas todavía,
hierbas silvestres cubriendo la silueta
de algún árbol final
tiene el encanto de otro paraíso.

         

                           Carmen Villoro

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Plus Ultra

El poema de Verdaguer cantat per una càlida veu. La fotografia no és de les més encertades, però.

L'ha musicat Roger Más!

"PER LA LLUM DEL DIA" -2

Segona i última part del poema "Per la llum del dia",  ple de vida, d'energia i de força.

Estimo a llom d’un cavall de llarga crinera blanca

que m’habita al pit, on batega feréstec, sense pautes

Pels seus ulls veig la refulgència de cada instant

i sento Gratitud , el mot més gran.

Si pels ulls no mirés, llavors ploraria el que no tinc,

la llibertat que no sóc

la fera a punt d’amor que em queda dins

el dolor, les ombres que dibuixa prop de mí aquesta llum

la certesa ignota

la incertesa que conec

i tot i així, estimo cada llàgrima:

aquella que et dic

i la de la meva foscor

perquè per elles sóc vida i vida dónc

Des del llindar de la pell

m’omplo de cada engruna d’amor

que sovint plou de manera imprecisa

paorosa, fins i tot

perquè per ell prenc vida i vida sóc
                              Eva Moreno Bosch 


 

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "EL HOMBRE IMAGINARIO" deNicanor Parra

 Nicanor Parra ha aconseguit, als seus 97 anys, el Premi Cervantes. Un premi merescut de fa temps.

El hombre imaginario 
vive en una mansión imaginaria
rodeada de árboles imaginarios
a la orilla de un río imaginario

De los muros que son imaginarios 
penden antiguos cuadros imaginarios
irreparables grietas imaginarias
que representan hechos imaginarios
ocurridos en mundos imaginarios
en lugares y tiempos imaginarios

Todas las tardes imaginarias 
sube las escaleras imaginarias
y se asoma al balcón imaginario
a mirar el paisaje imaginario
que consiste en un valle imaginario
circundado de cerros imaginarios

Sombras imaginarias 
vienen por el camino imaginario
entonando canciones imaginarias
a la muerte del sol imaginario

Y en las noches de luna imaginaria 
sueña con la mujer imaginaria
que le brindó su amor imaginario
vuelve a sentir ese mismo dolor
ese mismo placer imaginario
y vuelve a palpitar
el corazón del hombre imaginario

                          Nicanor Parra

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA: "LAKMÉ" de L. Delibes

Meravellosa la música de Delibes. Aqui canten Lakme i Mallika el Duo de les Flors de l'òpera "LAKMÉ"

I quines imatges més boniques!

MIRA'M LES MANS

Costa omplir les mans, si ningú ens dona res...

Mira'm les mans...

Per tal d'omplir-les de quelcom

he perseguit migrades il·lusions,

somnis escàpols dia rere dia. Res

Mira'm les mans: Buides

I quan he vist el riu colgat d'estrelles

i la lluna gronxar-se esbiaixada

les he volgut abastir. Res

Mira'm les mans: Mullades

Algú em va dir “busca l'escalf entre la gent,

l'amistat és càlida. Qui dona rep.”

Però ningú no em dona res

Mira'm les mans: Gelades

                                Glòria