El tacte és un sentit que, pot ser, valorem poc, i ens pot donar tanta informació, tant benestar, tanta confiança!
A punta d’alba, quan els ulls pretenen,
parpellejant encara,
d’obrir senderes noves, en la fosca,
la mà, clarivident, endevina la trama,
adolorida i lenta, de les coses.
Palmell de la mà estesa,
cinc dits en harmonia amb tot el cos:
simplicitat callada, amb què rebem
l’almosta de la llum, do matinal,
ofert, com aigua pura,
en la doble petxina de les mans!
Alegria del tacte, que fa seves
les coses, cantelludes o suaus,
que ressegueix les formes, tan diverses,
i en comprova el silenci i la duresa
-fusta, metall, paper, ales de papallona-.
I quan, sota la llum vertical del migdia,
tanquem els ulls, i el món s’esborra,
tot d’una, a frec de mà, les coses ressusciten:
joc rioler de la ceguesa efímera,
contrafigura de l’atzar, batec,
quasi real, del món, descobriment
d’una certesa humil, que ens apaivaga…
Jordi Pàmies i Grau
Els miops sabem de mapes i mans ;)
ResponEliminaFeu cara de llestos els miops... ;)
EliminaVeus en Jordi Pamies, no és dels meus autors preferits...
ResponEliminaUn dia que l'entrevistaven per la tele, no em va fer el pes el que deia i suposo que això m'ha influenciat...
Malgrat tot, segurament és un bon escriptor.
Petonets.
Quan una persona no ens cau bé pel motiu que sigui ens fa molt més crítics amb la seva obra. Jo, M. Roser, a aquest poeta el conec poc, però aquest poema en concret m'agrada molt.
Elimina