Segona i última part del poema "Per la llum del dia", ple de vida, d'energia i de força.
Estimo a llom d’un cavall de llarga crinera blanca
que m’habita al pit, on batega feréstec, sense pautes
Pels seus ulls veig la refulgència de cada instant
i sento Gratitud , el mot més gran.
Si pels ulls no mirés, llavors ploraria el que no tinc,
la llibertat que no sóc
la fera a punt d’amor que em queda dins
el dolor, les ombres que dibuixa prop de mí aquesta llum
la certesa ignota
la incertesa que conec
i tot i així, estimo cada llàgrima:
aquella que et dic
i la de la meva foscor
perquè per elles sóc vida i vida dónc
Des del llindar de la pell
m’omplo de cada engruna d’amor
que sovint plou de manera imprecisa
paorosa, fins i tot
perquè per ell prenc vida i vida sóc
Eva Moreno Bosch
Eva Moreno Bosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada