La nostra aportació a Relats Conjunts:
La
partida del dijous era un ritual. En Renard “L'espavilat” i en
Patou s'enfrontaven a les cartes. I l'Espavilat guanyava. Això també
formava part del ritual: En Renard guanyava i en Patou perdia.
En
Renard era una persona molt observadora i intuïtiva i el seu rival
un llibre obert: un bon jan, transparent, sense cap picardia ni
malicia. Veient tan sols com ordenava les cartes o l'expressió del
seu rostre ja veia el joc que duia i sabia l'estratègia a
seguir per triomfar.
I
aixi va ser...fins que en Patou es va enamorar de valent. Quan
mirava les cartes veia en els cors l'amor per la seva estimada
Marlene; en els diamants l'anell de promesa que li regalaria si
acceptava casar-se amb ell; en les piques les fletxes de Cupido,
ferint-lo; i en els trebols un bell prat on jeure junts per parlar d'amor i
per fer-lo.
Distret
i desconcentrat despistava al contrincant que no podia endevinar el
joc del seu company. I va començar a guanyar-lo partida rere
partida.
Les
coses van tornar a canviar quan ja feia aproximadament un any que en
Patou s'havia casat amb la seva estimada, ara les cartes ja no li
suggerien aquelles romàntiques evocacions, ara es concentrava en la partida per oblidar cabòries i maldecaps. I va tornar a ser un
llibre obert pel seu rival, tot i que en Renard anava una mica
despistat pensant en la coqueta Marlene.
Aixó que diuen de "Desgraciat en el joc, afortunat en l'amor" és un consol pels que perden...
L'amor mou muntanyes, ja es veu, i en aquest cas donava un plus a en Patou perquè no se li endevinés el joc. Va ser desenamorar-se i tornar a ser un llibre obert. Però ara és en Renard el que cau a les xarxes de la Marlene? Així potser en Patou, al cap i a la fi, continuarà guanyant, no?
ResponEliminaSi en lloc de obsessionar-se amb les cartes es fixes més en el seu contrincant potser endevinaria la manera de guanyar-lo. I potser també s'adonaria d'altres coses.
EliminaUna molt bona història basada en la gran dita, Glòria. Però malauradament el joc i l'amor tenen tan a veure que a mi mai m'ha passat ser afortunada en un i desafortunada en l'altre, hehe. Però m'ha encantat la idea i els noms dels protagonistes. Ah, i el gir final de la Marlene.
ResponEliminaJa et dic que aquesta dita és una mica "qui no es consola és perquè no vol". Hi ha gent que neix amb estrella i d'altres que neixen estrellats. La meva avia deia: Ja qui viu de renta i qui viu de rentar. Era molt de dites i refranys.
EliminaApa, sembla que faci la competència a en Pamies!
De tota manera, Sílvia, tu tindràs amor i sort, ja ho veuràs.
T'ho mereixes.
L'excels Sting té una cançó sobre el que tu escrius. Es diu "Shape of my heart" (forma del meu cor) i la pots escoltar aquí:
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=ZuI61cTNbAk
Petons. M'agrada reconéixer-m'hi, jo sempre perdo al Monopoly ;)
Ja he escoltat la cançó. És trista i bonica.
EliminaQue fas tu jugant al Monopoly?
A veure si amb un cop de sort em pago la hipoteca ;)
EliminaPetons i abraçades.
Va! A veure si ara per Nadal toca la GROSA!
EliminaVaja, vaja... bé, no hi ha res més clar que el fet que l'amor s'acaba, si més no el teu relat ho diu ben clar. Bon relat!
ResponEliminaAi, Yáiza, l'amor sempre s'acaba acabant. :(
EliminaPerò és bonic mentre dura ;D
I n'hi han que duren molt...
Crec que la dita déu ser molt certa !! jejeje
ResponEliminaBon diumenge !!
Ai, Artur no ho sé. Hi ha que no tenen sort en res. Però és qüestió d'anar provant.
EliminaGràcies, Artur. Una abraçada!
Pobre Patou, primer perdent totes les partides, després guanyant-les, perquè amb les cabries de l'enamorament despista el contrincant i finalment, un cop consolidada la relació, torna a perdre...I sembla que la Marlene ara li fa el salt!
ResponEliminaPetonets.
Pobre Patou, semble que no és un home gaire afortunat en el joc I en l'amor deixem-ho en punts suspensius, que la Marlene és molt coqueta...
EliminaMolt bo, ja se sap que tot no es pot tenir.
ResponEliminaEl mal és que de vegades no tens ni l'una cosa ni el altra.
EliminaGràcies pel comentari, Montse!
Si més no que li vagi bé en l'amor....molt bon relat!
ResponEliminaDoncs no sé jo si en l'amor li va bé o regular...que la Marlene és molta Marlene.
EliminaGràcies, Elfree
No és pot guanyar sempre en tot i no s´hauria de perdre en tot també,
ResponEliminaencara que la sort no es pugui comprar.
Ben trobat!
Aferrades!
La sort és capritxosa, i a vegades força injusta, però en el cas del Patou penso que era ell que no sabia jugar.
Eliminales cartes poden relaxar pero dificilment fan passar les cabories. Millor que s, aixequi i balli, i si pot ser, amb dos cubates. Ja veura en Patou com la mala llet hi sera igual en el seu cos, pero movent/lo estara mes ben repartida/
ResponEliminaPetons Gloria. Ahh i no t' he fet comentari a la llagosta perque soc al.lergic a l' esclovia. No vagi a ser que per pensar/hi em comencin a picar els ulls.
En els casaments exigeixo les fotos abans del tiberi perque si me les fan despres semblo en Cassius Clay en una mala nit
Doncs tens tota la raó, encaparrar-se amb les cartes no és recomanable ni soluciona rés, al contrari, crea més problemes.
EliminaReferent a la meva llagosta és ideal per tu i la pots menjar tranquil·lament, doncs, no se si t'hi has fixat, és ABSOLUTAMENT vegetal, i te la pots cruspir sense perill de semblar al Cassius.
Que tingui sort en Patou, que ja em veig la Marlene jugant al solitari.
ResponEliminaLa Marlene es pot entretenir amb els solitaris, però si s'ho proposa trobarà enseguida amb qui repartir el joc.
Elimina