SER DE PLUJA
Ser de pluja
No sentir-me sotmès
ni a la paraula ni al gest
Ser
cristal·lí i translúcid
gestar-me sota l'epidermis d'un núvol
nodrint-me de silencis
creixent en la llum celestial
i dur el sol en cada àtom
Ploure amb la cadència d’un salm
i
davallar amb justa lleugeresa
coronant
cada cim
saltant
el congost i la gorga
sense el dolor punyent de ses arestes
sense el dolor punyent de ses arestes
Ser d’aigua
Acaronar els marges del riu
i cantar el llenguatge dolç
de les pedres de tartera
Lliscar per tots els finestrals
i
amarar amb dits aquosos
l’herba
tendra dels prats
Llevar l’aroma del romaní
que
hi ha al voral dels camins
i sadollar així
una natura amansida
que s’adorm amb la rosada
arraulida a ses mans
Ser líquid
I passar per la vida
sense
la gravidesa dels mortals
Fluir
i
arribar a bon port
amb
el conhort de qui ha emanat
de
manera precisa i total
Llavors hissar-me a un cel diví
i
tancar el cercle vital
Eva Moreno
Bé, ja saps que jo no sé valorar massa la poesia, però si l'han premiat doblement, senyal que ho fa molt bé!
ResponEliminaGràcies, XeXu. Si que ho fa bé, ja l'han guardonat forces vegades. I a mi em cau la bava.
EliminaPreciós , un premi ben merescut...Moltes felicitats a l'Eva.
ResponEliminaOh, aquesta "natura que s'adorm amb la rosada arraulida a les mans".
Espero poder llegir el premi de la flor natural.
Petonets per la mare i per la filla.
Gracies, Roser, per la part que em toca!
EliminaLa flor natural l'ha penjat al seu blog:
http://versalcove.blogspot.com.es/
Ja veuràs que bonic!
Molts petonets!
Enhorabona a les dues!!!
ResponEliminaUn premi ben merescut, un cicle de l'aigua totalment vital i vitalista, de viure fluint en la natural i amb lleugeresa. Un aplaudiment ben fort.
Gràcies, Carme!
EliminaVa ser una festa molt lluïda i molt emocionant. Ja sospitàvem un premi, però dos!!! Quina sorpresa tan agradable!
A mi també m'agraden molt els versos que destaca la M. Roser. Un poema que parlaria de com tot el que puja baixa, i tot el que baixa puja, però molt més líric!
ResponEliminaGràcies, Helena. Realment és un poema molt líric, l'aigua sempre és molt poètica.
EliminaOrgull de mare.....felicitala que agafi més ganes encara.
ResponEliminaEstic molt orgullosa, no ho puc negar!
EliminaDe ganes d'escriure sempre en té, però de temps no gaire.
Gràcies!
De tal palo, tal astilla. Felicidades a las dos, Orgullosa de llevarte en mi corazón lleno de ......Gloria.
ResponEliminaGràcias, Rosa Maria. Ha sido una sorpresa emocionante ver que se llevaba dos premios!
EliminaUn beso.
Es natural que estiguis orgullosa, les bones mares ho estan quan els fills donen satisfaccions.La teva filla te molta sensibilitat com a poeta, i escriu bé. Felicitats.
ResponElimina