En tota l'estona que duien de viatge no s'havien
dirigit la paraula. En sortir dels lavabos de la benzinera va veure
la seva maleta i la bossa a terra. Ell l'havia abandonat com un gos (o com a la protagonista de Bagdag
Café)...
El conductor d'un camió es va oferir
a portar-la, però la Brenda va refusar la invitació. Anar a on?
Va entrar a la cafeteria. Una dona amb els cabells despentinats i malcarada servia als clients. La noia va treure de la
bossa una capsa de galetes.
- Aquestes galetes les he fet jo,
tasti-les. Busco feina.
I aquell mateix dia va aconseguir
treball.
No va trigar ni un mes a fer-se càrrec
de tot. La mestressa, en una taula del fons reposava els peus inflats
de poagre i s'entretenia fent solitaris - es feia trampes-, ara la seva
expressió era de total beatitud: la Brenda feia que rutllés el negoci i
ella només tenia que fer caixa al vespre
En poc temps la fama de les galetes es
va escampar, corrent de boca en boca entre els camioners, per tota ruta
66. Ningú no passava davant de la cafeteria sense fer-hi estada. El
lloc era ara acollidor i polit, el cafè excel·lent i les
galetes...ai! les galetes per si soles ja justificaven el viatge de
Chicago a Los Angeles. I la rialla de la cambrera els hi omplia el
cor.
La Brenda amb els pas de la anys es va
convertir en la mestressa del negoci i en una llegenda vivent. Tots
els camioners passaven per la cafeteria, i alguns pel seu llit, i
tots l'adoraven. La Reina de la 66 l'anomenaven. Els que passaven pel
llit li atorgaven una numeració una mica més alta.
Una nit la van voler atracar. Ella -quina una n'era!- és va resistir. D'un tret li van travessar el cor
i els bitllets que amagava sota el seu pit esquerre. A la caixa no hi van
trobar més que xavalla...
Ara reposa prop de la cafeteria. De
això ja fa uns quants anys, però tots els camioners que encara
freqüenten la ruta, quan passen pel davant del reialme de la Brenda
recorden aquella dona opulenta, riallera, generosa i les seves
galetes -les "brendes"- que mai ningú va aconseguir imitar. I fan sonar la botzina
com un petit homenatge.
Ei, Glòria, que bonic!!!
ResponEliminaAmb un final trist, però l'homenatge genial!!!
Tant de bo, quan jo no hi siguem algú es recordi una mica de nosaltres, encara que no toqui la botzina. ;)
T'ha agradat? Me'n alegro, Carme. Aquest cop m'ha costat més que altres vegades trobar alguna cosa per escriure.
EliminaI jo confio en que si, que algú ens recordi. Segur.
Veus com sí que te n'has acabat sortint! I quina història, molt bona, comença fatal per la Brenda, però s'acaba convertint en una reina. L'apunt de l'homenatge final dels camioners revela la importància que va tenir per tota aquella gent. Magnífic relat!
ResponEliminaGràcies, Xexu, he tingut que barrinar més que altres vegades. La gent que està sempre a la carretera, lluny de casa, agraeix la companya de gent amable i falaguera, com la Brenda.
EliminaCelebro que t'hagi agradat.
És ben bé un relat de l' Amèrica profunda...Sembla mentida el què es pot aconseguir amb unes simples galetes, bé les galetes van ser el començament...Però el que la va atacar, es va quedar amb un pam de nas, ho trobo molt divertit això de guardar els bitllets a la pitrera!
ResponEliminaBé es mereix l'homenatge que li fan...
Petonets, Glòria.
Les galetes eren boníssimes, perquè estaven fetes amb amor i aquest ingredient mai falla. I l'acompanyava amb conversa i simpatia.
EliminaVull pensar que la Brenda des de l'altre món es devia fer un tip de riure en veure la cara dels atracadors en obrir la registradora.
quin final més trist per la dona que va fer possible que per alguns la 66 passés a anomenar-se la 69. Una llegenda de les brendes per tots i altres records per alguns altres.
ResponEliminaMolt bona aportació
Va viure admirada, respectada i estimada per tots els seus clients, que eren amics sincers o amants entregats. Una bona vida. I va morir al peu del canó. Com la gran dona que era.
Eliminamolt bon relat! llàstima de final....pel personatge vull dir....
ResponEliminaUna dona com ella no podia consentir que uns trinxeraires li prenguessin el que era seu. Li va costar la vida defensar-ho, però no podia obrar d'una altra manera la Brenda que m'he inventat.
EliminaGràcies, Elfree!
Molt bonic Gloria!!! Un homenatge a algú desconegut... que segur que va existir! N'estic convencuda!
ResponEliminaProbablement dones així han existit al llarg de la ruta 66, o molt semblades.
EliminaGràcies, Alba!
Una història ben bonica, llàstima que els néts de Brenda Trias no seguissin fent les meravelloses galetes de l'àvia.
ResponEliminaLa recepta era un secret. Amb ella es van acabar les brendes.
EliminaVides solitàries plenes de història, com aquest via 66.
ResponEliminaMoltes vides solitàries, que procuraven fer-se companyia. Vides dures les dels camioners i les Brendes..
EliminaOstres, llegir el post ha estat com veure una peli de l'Amèrica més profunda. Quina una, la Brenda! No podia acabar de cap altra manera :)
ResponEliminaTens raó, la Brenda és molta Brenda per deixar que li prenguin els quartos. I no li van prendre, es van quedar a la pitrera.
EliminaGràcies, Loreto!
Moltes històries boniques acaben d'un tret, llàstima.
ResponEliminaBon relat!
Cert. Podria haver fet que es cases amb el xicot de la benzinera i que tinguessin fills que s'atipessin de galetes. Però m'ha sortit aixi, la vida en aquelles condicions i en aquells llocs me l'imagino molt dura per un happy end .
EliminaGràcies, Jp.!
Un bon relat de temps de grans esforços, més o menys els que estem vivint ara una altra vegada. La valentia d'una dona forta i el merescut reconeixement dels seus clients.
ResponEliminaTrist final,això si.
Aferradetes, nina!
Tens raó les èpoques és repeteixen. Ara toquen temps durs altre vegada!
EliminaM'alegra que t'hagi agradat el relat, Sa lluna, encara que no acabi bé.
Aferradetes!