El llac de Veldigmørkt era molt pintoresc, tot i que era una
mica tenebrós i ombrívol. Era famós per l’eco nítid i potent que es podia
sentir ressonar entre les valls que el rodejaven. També era popular la llegenda que
corria pels pobles veïns: el dia 29 de febrer enlloc de repetir el que la gent
cridava, l’eco, que en realitat era un
gegant que tot ho sabia, es dignava respondre a les preguntes que li feien, amb
monosíl·labs, això si, tampoc és que donés moltes explicacions. Per exemple Jan,
el fuster, va preguntar, mig borratxo i fent broma, quan es moriria. I l'eco
va contestar: AVUI, AVUi, AVui, Avuiiiiiii.
I l’endemà el van trobar mort al portal de casa seva.
I en Bjorn, el carnisser, va preguntar, consumit per la
gelosia, si la dona l’enganyava amb l’aprenent, l’eco va contestar que si. Això
va provocar que l’home, de caràcter molt temperamental per ser d'aquelles latituds, matés a
ganivetades a tots dos en enxampar-los en ple acte sexual. Des de aquells fets
tan tràgics, la gent va agafar por i
ningú gosava de preguntar res. Era perillós saber la veritat.
Fins que un dia la filla i hereva del ric terratinent va decidir
sortir de dubtes en relació al seu fervent admirador i pretendent i aprofitant que
era el dia propici va preguntar amb veu potent si en Gunnar l’estimava. L’eco va contestar amb claredat
que Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii. I la noia va decidir acceptar-lo com a espòs. El que
no va pensar de preguntar és si l’estimava només per l’interès. O si havien altres
dones a la seva vida. El resultat va ser que es van casar i la rica hereva va
ser una de les dones més desgraciades de tota la ciutat i rodalies.
Però això són llegendes, coses que expliquen els pocs nadius
que resten vivint per aquelles contrades. Ara el llac s’ha convertit en un
embassament de grans dimensions que dona llum a nombrosos de pobles de la contrada.
El progrés és el progrés! I les llegendes són això:
llegendes, coses de l’antigor....
:0
:0
El que no poden fer és culpar l'Eco, ell deia la veritat. Després, les accions que emprenen els humans al respecte, ja és cosa d'ells. Realment, si no vols saber, no preguntis! Molt bona pensada la teva!
ResponEliminaI tant, a l'Eco no se'l podia culpar de res. Són els humans que feien preguntes per saber coses i per complicar-se la vida. La veritat, per molt verdadera que sigui, és una cosa enganyosa, sol tenir més d'una cara.
EliminaMolts cops la veritat fa mal i més val ignorar-la o no?
ResponEliminaHi ha veritats que fan mal, a vegades de manera gratuïta. Hi ha poques veritats absolutes, tot té matisos o diferents perspectives que la poden deformar.
EliminaVes a saber si les llegendes sol son llegendes! Jo no me'n refiaria pas...... ;)
ResponEliminaDiuen que totes les llegendes tenen un fons de cert. Ho ho sé. Però jo no preguntaria rés a un eco tan monosil·làbic, tan poc explicit.
EliminaEns expliques una llegenda molt maca... Molt més que les modernitats sense cap llegenda...
ResponEliminaLes llegendes donen molt de interès i "salero" a qualsevol paisatge o casalot. Val la pena conservar-les i actualitzar-les, si convé.
EliminaVa resultar un Eco molt tràgic !..... com deien al poble, millor no fem preguntes ; )
ResponEliminaÉs que li feien cada pregunta...!
EliminaPerò al final el propi Eco va tenir un final tràgic. Amb l'envasament va desaparèixer.
Estic per preguntar a l'eco quan aguantarà l'actual govern.....
ResponEliminaBon relat, costa de fer la pregunta adequada i de vegades només preguntem el que volem escoltar.
Això ja t'ho dic jo. Però, si no hi posem remei el pròxim serà igual.
EliminaAixò de la pregunta adequada em fa pensar en un acudit de franciscans i jesuïtes que em va fer molta gràcia. Potser ja el saps. Un dia l'explicaré...
No tan antic, a aquest eco li fas una consulta de doble pregunta i ja l'has fomut.
ResponEliminaLa pregunta, segons la tradició només podia ser una. Això de la doble pregunta són modernitats que no es contemplen a les llegendes.
EliminaUn eco molt sincer que provocava grans desgavells. Em pregunto si les respostes no les provocaven ells mateixos amb les seves pors i dubtes. M'encanten aquest tipus de llegendes.
ResponEliminaHi ha gent que només sent el que vol, i gent que no escolta, i gent que escolta i no fa cas. Segur que si el fuster no anés borratxo i cagat de por no s'hauria entrebancat i obert el cap, Segur que si el carnisser hagués volgut saber si la dona l'estimava l'Eco li diria que si, i parlanttots dos s'haurien entès. Segur que si la hereva hagués preguntat si el Gunnar li convenia com a marit l'Eco li hauria dit que Noooo.
EliminaPreguntes mal fetes, que provocaven respostes, que tot i sent veritat, els confonien.
Això els passava per preguntar...Ja diuen que la curiositat va matar el gat! Però les llegendes sempre tenen un aire de misteri...
ResponEliminaBon diumenge, Glòria.
Ui, ni han que fan molta por! Però m'agraden les llegendes sempre procuro saber-ne de noves.
EliminaBona setmana, M.Roser.
Encara que no ens agradi sempre es bo conèixer la realitat. Una bona llegenda.
ResponEliminaMés que viure enganyat, que és molt trist. Però segons qui te l'explica pot confondre'ns més. S'han de sentir dues o tres versions de la mateixa "realitat" per fer-se`n una idea
Eliminauna llegenda que m'ha agradat i un eco ben espavilat francament
ResponEliminaT'ha agradat, estic contenta! Aquests quadros a vegades són poc inspiradors per fer un relat. Las Meninas l'ha posat alguna vegada? ;)
EliminaLes preguntes són com els desitjos, cal anar amb compte amb les paraules que s'utilitzen...
ResponEliminaM'ha agradat molt aquesta llegenda!!
Aferradetes :)
Quanta raó tens, les preguntes mal fetes i els desitjos mal formulats poden provocar grans desgavells.
EliminaAferradetes, sa lluna!