Aquest és el poema, senzill, però ja apunta maneres...
Avui 125 anys celebra l'Escola;
farem molta xerinola,
amb molta alegria
recitant una poesia.
També farem un dinar
on tothom hi pot participar.
Si et vols divertir
has de venir!
Biel Casals
El que faltava! Ja m'estranyava que quedés algú de la teva família que no fos un lletraferit! Doncs mira, aquest poema l'entenc, i és ben bonic el que diu. Ja és més del que percebo normalment!
ResponEliminaSi, XeXu, la secció masculina de la família, minoritària, només s'interessava per l'esport i ara, de sobte, en Biel se'ns revela com un poeta.
EliminaLa poesia és senzilla, però bonica, fins i tot t'ha agradat a tu!
:D
Realment, apunta maneres... Ho porta a la sang, clar!!!
ResponEliminaEnhorabona, Glòria!!!
Dona, no s'hi ha trencat gaire el cap, però s'ha de reconèixer que és un poema espontani i graciós, com és ell.
EliminaGràcies, Carme!
Jo amb vuit anys em sembla que no sabia pas la paraula xerinola. Que eixerit! Com diu el Xexu, a la teva família no se n'escapa cap!! Felicitats :))
ResponEliminaEixerit ho és i molt. I ara presumeix de poeta.
EliminaGràcies, Sílvia.
I tant que apunta maneres. Moltes felicitats al Biel!
ResponEliminaPer un poema així és comença, ara falta que continuï.
EliminaFelicitarem al Biel de part vostre, estarà content quan li ensenyi el post. Segur.
Gràcies, Bruixeta.
Veig que a la família van augmentant els artistes, l'enhorabona...A més suposo que tel dibuix també l'ha fet ell, està bé que les arts plàstiques acompanyin a les literàries.
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Si, ha estat una sorpresa. Semblava que només s'interessés per les pilotes de futbol o tennis.
EliminaEl dibuix no l'ha fet ell. Per ara com artista plàstic no destaca...Per ara.
Petonets, M.Roser
Oi que sí! <3
ResponEliminaFELICITATS GERMANET!!!
ResponEliminaQuin detall, Ada, molt bé!
Elimina;D