La Teodora ens va explicar entusiasmada el projecte de
la seva filla:
- Amb els diners capitalitzats de l’atur ha pensat obrir un centre
de dia als baixos de l’edifici on viu. Hi ha un local gran per llogar . Al
barri hi ha molts iaios i cap centre d’aquest tipus. Segur que serà un
èxit!
Ningú va dir res, encara que totes vam pensar que era
un projecte arriscat. Però la Lola, que no se’n calla ni una, va voler fer
constar la seva opinió.
-Però Dora, la teva filla no veu que això és un
disbarat! És una inversió molt important, fa falta molta instalació, molt condicionament
perqué li donin els permisos. Digues-li que no s’enredi. Ella sempre ha trobat
feina, la teva filla és una bona infermera.
Però la Dora es va prendre molt malament aquest
comentari i ja cap de nosaltres es va atrevir a dir res més.
El projecte va tirar endavant amb molts problemes,
demora i més inversió de la prevista - aquí la nostra amiga va haver de col·laborar-
i finalment el Centre de Dia Albada es
va inaugurar amb una petita festa sis mesos més tard del previst.
Els molts iaios, que segons la Dora, hi havia al barri
es van fer fonedissos com a usuaris del flamant centre i del potencial de
clients tan sols quatre s’hi van apuntar. Uns dies la Dora estava entusiasmada
perquè tenien dues altes, però al cap de poc ens deia que un parell dels
habituals els havien ingressat en una residencia. O havien traspassat. Ho deia
així : “traspassat”…
Han passat dos anys i la cosa no rutlla. La Dora està tant amoïnada que l’altre dia li
deia a la Lola:
-Tenies raó, no ens havíem d'haver enredat en
negocis en els temps que estem vivint. Ens crivellen a impostos i no fem ni per
cobrir despeses. Temps enrere en una família pare i mare treballaven i es gastaven gairebé tota la pensió que
l'avi cobrava en pagar un centre de confiança on estigués atés i
entretingut. Ara, que tothom està a l'atur, asseuen els vellets davant del
televisor perquè es distreguin. I amb la
pensió tapen forats i miren de malviure mentre no s’arreglin les coses.
Totes vam pensar que la pensió de viduïtat de la Dora
també devia servir per tapar forats de negocis ruïnosos. I ens vam entristir.
:·(
Pintura: Nacho Puerto
!!
ResponEliminaHi ha situacions que sembla que no tenen sortida. Alguna hi ha d'haver? Personalment no sé la resposta.
Quan s'acabi la crisi potser tot es reactiva. I si abans s'acaba la corrupció, encara millor.
Estem vivint situacions que ja semblaven superades. Quants pares per avalar els fill es queden al carrer. Això és tristissim.
EliminaEsperem que el temps ho arregli, perquè si ho ha de fer el govern...
Llàstima que no rutlles , ja que era una molt bona idea...De vegades ens tallen les ales i no és just.
ResponEliminaPetonets, Glòria
Uns anys erera potser si que hagués rutllat, ara moltes famílies van tirant com poden, contant amb la pensió de l'avi. Una pena.
EliminaPetonets!
En temps de crisi hi ha despeses que passen a un segon terme, i aquesta és una d'elles. Es van generar moltes necessitats que en realitat no ho eren, sinó que eren més aviat un luxe, però la gent se les permetia perquè eren bones solucions. Ara que no hi ha diners, es torna al que hi havia abans i prescindim d'alguns serveis creats en època de bonança. Tota la gent que va invertir en aquests serveis sí que està en crisi...
ResponEliminaI una crisi a la que no es veu sortida. L'única solució és tirar portes avall, abans de perdre bous i esquelles.
Eliminaespero que tot això que ens estan obligant a viure s'acabi , tristesa i decepció .....hem de seguit intentant
ResponEliminaDiuen que no hi ha mal que duri cent anys...ni persona que ho aguanti.
EliminaConfiem en veure la llum entre tanta confusió.
:( és una llastima. Però aquesta maleïda crisis acabara amb tot
ResponEliminaHa acabat amb la il·lusió de molta gent, ens queda l'esperança. Confiem en que no ens la facin perdre.
EliminaTens raó, és molt trist tot plegat...