La noia s'havia menjat dos entrepans d’ibèric, una beguda
de cola, pastis de poma, gelat i un cafè sol.
El cambrer, un home de mitjana edat que havia fet molts quilometres patejant el Zurich,
i que no li havia tret l’ull de sobre,
li va portar el compte.
Ella va confessar que no tenia diners i afegí
amb un somriure seductor:
-Però puc pagar en especies…
-Però puc pagar en especies…
Impertorbable, el cambrer digué que s’esperés un moment.
Instants després va tornar:
-L’encarregat diu que només pot admetre el
pagament en especies si ho fa en canyella o vainilla de la millor qualitat.
:o
Que ho torni a provar a la botiga d'espècies, potser allà li donaran la vainilla o canyella a canvi de les espècies que ella oferia, i així podrà pagar el compte del Zurich.
ResponEliminaBona idea, XeXu! Segur que la noia, que no es talla gens trobarà una solució per sortir del compromís.
Elimina;·D
haha, m'encanta!
ResponEliminaI a mi m'encanta que t'encanti!
EliminaEl dibuix és teu, oi? També me l'enduc, artista :)
ResponEliminaNo, Sílvia, el dibuix l'he trobat a la xarxa, no és meu, ni sé qui l'ha fet.
Eliminavull saber com acaba!
ResponEliminaPot acabar de mooooltes maneres. Però malament no, sempre és troben solucions.
EliminaLes paraules a vegades tenen més d'una interpretació! I en aquest cas s'escau el significat a un lloc com el Zurich.
ResponEliminaÉs que a mi això de les "especies" sempre m'ha fet molta gràcia!
EliminaM'has fet venir gana! Està molt bé!
ResponEliminaÉs que a les 13:25 és una hora que s'acostuma a tenir gana ;·D
EliminaGràcies, Maijo!
Ella anava afamada i es veu que l'home no tant.
ResponEliminaUn cambrer insubornable!
El cambrer insubornable de mitjana edat era força interessant. Ja era la tercera que se l'insinuava, a demés d'un senyor gai, però ell sol anar ben servit i a aquelles hores no tenia gana.
Eliminai ella només tenia....picant, per oferir.
ResponEliminaSi, llàstima que en lloc de canyella no li demanessin pebre!
EliminaHa, ha, ha... Que divertit!!! Segur que troben alguna solució!!!
ResponEliminahe, he...amb bona voluntat tot és pot arreglar. D'una manera o altra.
EliminaHe, he, una confusió d'espècies...
ResponEliminaBon vespre.
Parlant de confusions, la noia és va quedar molt confosa...
EliminaBona nit!
Eiii, no t'havia vist, molt murri! :) Després t'enllaço, que me'n vaig a currar, petons!
ResponElimina;·)
EliminaD'acord!
:) Segur que al final les seves especies li serveixen per trobar la vainilla i la canyella necessàries.
ResponEliminaSegur que no li caldrà anar gaire lluny, perquè és força agraciada.
EliminaA pes, també? ostras... a quina hora obren? I té whatsapp, lo cambrer? Me vesteixo i vinc.
ResponElimina:-DD
Va, que ja trigues, Cantireta. I lo cambrer es fa vell...
Elimina;·D