En aquestes festes, sobretot si tenim convidats, volem lluir-nos. És molt recomanable no complicar-se massa, a vegades els resultats no són els que hem previst.
Exemple:
El resultat,
com podeu veure, no és el que esperàvem.
Francament, aquest té un aspecte vomitiu. ->
També podem convertir uns encantadors Pares Noels,
en una versió nadalenca dels gremlins.
Aquestes i altres pifiades nadalenques és poden trobar aquí. Clar que la podem pifiar tot l'any, com queda demostrat aquí.
Doncs ja ho sabeu, no cal fer experiments per quedar com un bon amfitrió i els convidats us ho agrairan.
BON 2015!!!
;·)
Ha, ha, ha... Realment pot quedar fastigoset.. No m'arriscaré!!!
ResponEliminaSegur que a tu et quedaria bé, Carme, però no sé si val la pena complicar-se tant. Hi ha coses millor a fer.
EliminaConclusió, no cal matar-s'hi massa i fer plats normals, perquè si no pots fer alguna desgràcia molt gran que en comptes de causar admiració, causi por. Bon 2015!
ResponEliminaEn lloc de causar admiració pots fer el ridícul, XeXu. Jo, in illo tempore, les feia aquestes coses, ara vaig més al que és pràctic.
EliminaÉs bo anar advertit. Igual que uns castellers poden fer llenya, una torre de menjar es pot derrumbar.
ResponEliminaO causar repulsió entre els comensals amb aquestes gambes trepadores damunt l'enciam. Ecsss!
EliminaLes maduixetes fan verdadera por !
ResponEliminaQualsevol se les fica a la boca!
EliminaTret del dinar de Nadal que vaig a casa ma germana , els altres àpats com sempre...
ResponEliminaBon Any per a tu també, Glòria.
Nosaltres celebrem en família el Nadal i la diada de Reis, però ja ens ha passat l'època de fer filigranes. No es pretén "epatar" a ningú, ni complicar-nos la cuina.
EliminaBon Any, Roser. Petonets!
Em quedo amb uns canalons ben tradicionals :)
ResponEliminaMmmm, que bons, ben gratinadets...
EliminaI la escudella amb car d'olla? Se'm fa la boca aigua!
:D
Després no cal menjar-s'ho, no? Pot quedar com una obra d'art conceptual (una mica efímera, això sí) ;)
ResponEliminaDona, si et queda gana després de veure la torre fastigosa i els papus de maduixa...
EliminaLes altres, tan ben aconseguides, si que saben greu de menjar, si.
Bon 2015, Glòria.
ResponEliminaJo també et desitjo un bon any, Jordi.
EliminaDe tot cor!
:)
Segur que tu ets més bona cuinera... Bona entrada al 2015, Glòria!!
ResponEliminaM'agradava la cuina. Molt. i no ho feia malament.
EliminaPerò ara, per mi sola, no em ve gens de gust cuinar. Gens ni mica.
Un 2015 ple de joia i felicitat, bonica!
He visitat l'enllaç. He rigut molt i he encomanat una dotzena de pots de sal de frutas per a la vista ;-DD
ResponEliminaÉs que els ulls pateixen molt, potser més que el paladar...
Elimina