La feina d’en Jan, escrivà del Baró de Furient, consistia, majorment, en escriure la correspondència que li ordenava el seu senyor i en redactar contractes i escriptures. També, i aprofitant la seva vessant artística, que era remarcable, per les tardes és dedicava a confeccionar delicats llibres d’oracions per la Baronessa, una dona extraordinària bellesa a qui tots els cortesans admiraven.Jan, llanguia d’amor per ella i li dedicava primoroses orles florals en cada fulla que dibuixava. La baronessa anava a veure els treballs sovint i en Jan pensava que ell tampoc li era inferent. Desesperant per aconseguir-la va creure que l’única manera de poder-ho fer era allunyant al marit. Per això quan el Baró li va demanar que redactes un escrit exigint explicacions al Senyor del Garrindonys per unes qüestions de terrenys fronterers, en Jan, arriscant la seva vida en l’esperança d’aconseguir l’amor, va redactar la carta amb unes paraules dures i amenaçadores enlloc de les conciliadores i mesurades que acostumava a fer servir.La conseqüència va ser que el Baró aviat va tenir que anar a batallar contra el seu veí. El que en Jan no s’esperava és que el seu senyor, que era més previsor que luxuriós, deixés a la seva esposa engabiada dins d’un cinturó de castedat de tres parells de candaus. La Baronessa, molt emprenyada, l’únic interès que tenia des de aquell dia era guanyar-se la confiança del serraller del castell.Entrist, Jan -ara ella ja ni el visitava per les tardes- va deixar de dibuixar les delicades orles de lliris i roses i només les pintava de cards morats. Passava els vespres al hort esperant la inspiració i l’alegria que havia perdut. Allí, en aquestes esperes, va conèixer l'Agnès, una noia que ajudava a la cuina, era de corbes generoses, alegre i força complaent, que li va pujar enseguida la moral. Ara les orles són de melons i figues i adorna les lletres capitulars amb garlandes d’acolorides pastanagues i albergínies.Al cap d'un temps, quan el Baró va tornar victoriós de la batalla, el serraller ja feia dies que s'havia fet fonedís, ningú sabia on parava. A la baronessa la van veure marxar poc després, diuen que al convent de Les Penedides on la seva tieta era abadessa.
:-0
Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats, records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
divendres, 22 de gener del 2016
RELATS CONJUNTS: L'escriba
La nostra participació a Relats conjunts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quina imaginació que tens! I és molt ben narrada, la història, fa riure una mica.
ResponEliminaGràcies, Helena! Hi ha imatges més inspiradores que altres, aquest mes m'ha costat una mica.
EliminaEstic contenta si t'ha fet somriure.
Ha, ha, ha, molt boi molt divertit!!!
ResponEliminaM'ha encantat el canvi experimentat a les sanefes...
A en Jan els sentiments amorosos l'influïen molt amb la creativitat. Segons la "musa" variava les sanefes...
Eliminael melons i les figues donen molta inspiració....molta.
ResponEliminaA en Jan, si. Fuits carnosos, sucosos, l'omple de plaer assaborir-los!
EliminaPobre escrivà, no li va pas sortir bé la jugada...El què trobo molt divertit és que va canviar els guarniments florals pels de verdures, segurament perquè les formes de mussa la mussa inspiradora, ara eren diferents!!!
ResponEliminaPetonets.
Potser a l'Agnès aprecia més les fruites que coneix que les sofisticades flors que abans ell pintava. Sigui com fora amb la Baronessa al convent tindrà temps per altres coses.
EliminaEl pobre home dibuixar i dibuixar però al final sempre arribava tard. Molt agradable el relat
ResponEliminaEs va fer una anomenada com a il·lustrador, ara, com a estratega va fallar estrepitosament. I encara sort que va salvar el coll!
Eliminamolt bon relat.....ai pobra baronessa
ResponEliminaNo pateixis, al convent de la seva tieta hi havia una moral una mica relaxada i un jardiner molt servicial. De "Penedides" només en tenia el nom.
Elimina;-)
Aquí la bona feina la va fer el serraller... Tot i que en Jan va aconseguir també una bona sortida, fora de problemes, i sense ofendre ningú.
ResponEliminaUi, si. Ara està molt content! Ha oblidat la Baronessa -com són els homes!- i l'Agnès procura que no li falti de res.
EliminaEl serraller, home previsor, va fer-se un duplicat de les claus, que mai sap si poden fer falta...
La baronessa se'n va amb el serraller, oi? Bé, tot va bé si acaba bé, amb melons i figues, millor!
ResponEliminaLa Baronessa se'n va i el serraller també. I si no mengen perdius,com era costum als contes, de melons i figues no els en faltaran.
EliminaQuin hort, per triar i remenar! I a més, tracte directe amb el client.
ResponEliminaTots volen viure mil i una nit en aquest jardí florit.
ResponElimina