Avui fa cinc anys el blog.El vaig començar, amb ajuda i molta il·lusió, pensant compartir la meva poesia i la d'alguns companys de les tertúlies que m'ho permetien. També la d'alguns poetes, ja consagrats, que encara estaven entre nosaltres. I així o vaig fer.
Aviat es van acabar els poemes i les idees, però ja havia descobert un món que m'agradava molt, el dels blogaires, i mica en mica el blog va anar derivant, compartint activitats del barri, coses que em semblaven curioses, comentaris. I així han passat cinc anys.
Em dol notar com últimament el tinc una mica abandonat, però hi ha temporades de sequera que no se'm acut res per fer un post. Estic mandrosa, escric poca poesia, penso que llegir-ne tanta em fa ser molt més exigent en la meva i això em limita. I tinc poques coses per comentar. Això fa que el numero d'entrades hagi disminuït.
Però estic aquí, tafanejant pels vostres blogs, participant, sempre que puc, de les iniciatives en que m'atreveixo a afegir-me. I m'ho passo molt bé. He conegut virtualment gent meravellosa. Algunes s'han desvirtualitzat i puc afirmar que si, que són meravelloses. Espero seguir entre vosaltres molt temps, perquè m'encanta la vostra companya.
:-)Gràcies !!!
Felicitats, Gloria!
ResponEliminaA mandrosa crec que et guanyo...passejo per aquí cada dia, però normalment ho faig callada. Segueixo llegint a tothom, sense dir res, per no parlar del meu blog que deu ser ple de teranyines!
Gràcies, Bruixeta! Deixe'm dir que enyoro el teu blog, sempre m'hi trobo a gust a casa teva!
EliminaAixò de la sequera em sona... jo he explicat tantes coses que ja no sé què dir. Però aquí seguim, mentre no ens faltin les ganes, perquè la manera que tenim aquí de compartir coses és diferent de la resta d'eines virtuals que hi ha. També m'agraden molt els blogs, i encara que sigui a baix ritme, seguirem! Per molts anys, que 5 són una bona colla ja!
ResponEliminaVeig que hi ha sequera i no tant sols meteorològica...
EliminaPerò les ganes hi són i no defallirem.
Gràcies, XeXu!
Moltes felicitats, Glòria i per molts anys i per molts posts...
ResponEliminaSeguirem, al ritme quecens vingui de gust, compartint les nostres coses amb la gent bonica dels blogs...
Doncs aquesta és la meva intenció, Carme, seguir compartint amb la gent tan bonica que he descobert.
EliminaPer molts anys Glòria. Passava per aquí i he aprofitat per menjar un tall del pastís.
ResponEliminaAquest pastís d'aniversari, encara que sigui dolç, no fa pujar el sucre.
Un pastís fet amb amor, Xavier, encara que si es presenta l'ocasió en compartirem un tall dels que sí que fan pujar el sucre.
Elimina:-)
Moltes felicitats, Glo!! No ens estressem per si publiquem poc o molt, hi som i ens ho passem bé, virtualment i físicament, com diria el Punset, és fantàààstic!
ResponEliminaDoncs si que durant un temps em va estressar aquest no saber que comentar. Ara ja ho he assumit, perquè sé que us en feu el càrrec.
EliminaGràcies, bonica!
Felicitats Glòria, tu dius que vas començar amb ajuda i jo et puc dir que vaig començar amb ajuda i en continuo tenint...Què hi farem!
ResponEliminaPetonets.
Ai, M.Roser, no pensis que en sé gaire, el que faig habitualment i prou. Si vull fer alguna cosa nova torno a necessitar l'ajut d'en Jordi.
EliminaGràcies i petonets.
Felicidades Gloria. Como pasa el tiempo.....Yo paseo poco, pero me paseo por tu ser divino, que es pura poesía. En todo no puedo estar. Gracias por todo lo que repartes, amiga mia.
ResponEliminaGracias guapa!
EliminaMe alegra verte por aquí.Siempre es un placer tu visita.
Creo que tu bloc debe tener la misma edad que el mio, no?
Gràcies per dir-me maravellós... ;) Fem el que podem però estem aquí perquè ens agrada expressar el que sentim. I si de vegades no tenim inspiració, però llavors ja torna i tornem a dir la nostre.
ResponEliminaFelicitats i una forta abraçada
De res, Joan, ho dic perquè penso que és veritat. I seguiré per aquí, perquè m'hi trobo molt a gust entre vosaltres.
EliminaGràcies i una abraçada!
Felicitats Glòria i per molts anys. Sempre és un plaer llegir-te
ResponEliminaGràcies, Alfons, el plaer és reciproc.
EliminaUna abraçada!
Felicitats! Es cert que complir cinc anys no llueix tan com complir-ne, 10, per dir un número totalment al atzar, però no està malament, segueix així i algun dia hi arribaràs.
ResponEliminaGràcies, Pons.
EliminaÉs veritat, 10 és el doble de cinc, si Pitàgores no anava errat. Un blog de 10 anys té una solera que ningú pot discutir. M'hi esforçaré per aconseguir-los,
encara que sé, que per molt que m'hi empenyi mai podré arribar a equiparar-me al Pons blog.
Amb una mica de retard, moltes felicitats!!!!! som uns quants els que ja no hi som tant com voldríem, xò de tant en tant, anem traient el nas!
ResponElimina