BARCELONA ÉS BONA

Tenim el blog tancat per vacances, però no he pogut estar-me de participar ens els Relats Estiuencs de la Carme.
Aquí teniu doncs la nostra aportació.

-Quan durant el sopar en un acollidor restaurant de Collserola l'Ernest li va agafar la mà, ella va sentir papallones a l'estomac i la sensació meravellosa de que alguna cosa important estava a punt de passar.
-quan van parar al mirador amb una vista espectacular de la ciutat on hi aparcaven molts cotxes  de parelles enamorades deleroses d'estimar-se dins, ella va pensar que "allò" que tant temps esperava estava a punt de passar.
-quan després d'un petó d'aquells que fan encendre focs artificials i bategar el cor i, alhora,  humitejar els llavis -tots- ell va dir que tenia que dir-li una cosa important ella va estar segura que respondria que "si".
-quan ell després de molts circumloquis- masses- va dir-li que volia fer un pas endavant a la seva relació ella novament va estar a punt de dir que "si"
-quan seguidament li va explicar que volia que anessin a viure junts ella va tancar els ulls i va obrir la boca  per dir que ho estava desitjant.

Però quan l'Ernest va afegir  que li havien ofert un sou fabulós per anar a treballar a un poblet prop de Oslo, on ella hi estaria com una reina, per muntar-hi allí una fàbrica i que com a mínim hi tindrien que passar cinc anys  l'Olga ja no va tenir tan clar el que havia de respondre. Ella coneixia per unes breus vacances el clima d'aquelles latituds  i li va semblar que seria incapaç de viure en un lloc tan fosc i fred com aquell més de tres mesos.

Ràpidament va passar pel seu pensament  tot el que això comportava:
Renunciar a passejar pel barri gòtic esquivant els estrangers que l'atapeïen
A baixar per la Rambla vigilant que els pispes que per allí "treballaven" no li robessin res
A arribar a prop del mar, olorant la sal i sentint el crits de les gavines mentre sortejava els top manta
A  caminar fins la Barceloneta per fer una paelleta greixosa, però molt saborosa a qualsevol "xiringuito"
A l'orxata de can Sirvent
A les "bombes" del carrer Major de Sarrià
A les birres amb els amics en les animades terrasses del passeig de Sant Antoni.
Als fins de setmana a Llavaneres amb la família
A les petites escapades amb els amics a Menorca
Als partits amb la Penya a can Barça
A la seva feina - avorrida i mal pagada, però seva, guanyada a pols.

- M'ho de rumiar, Ernest, tot això m'ha agafat de sorpresa...- No sabia el que li contestaria, però qualsevol decisió implicava  renúncies i sacrificis.

Una llàgrima petita, on s'hi recreaven tots els colors de la Barcelona de nit, es gronxava de les seves parpelles.

I hauria prou amor per superar tants inconvenients?