ORGULL DE MARE

Ja procuro fer cures d'humilitat, però hi ha coses que em fan estar molt orgullosa i no me'n ser estar de presumir. En els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta la meva filla Eva ha guanyat l'Englantina.
El poema premiat és aquest:

NON PLUS ULTRA

Obriu-me de bat a bat els finestrals

que soni el meu pensament en clau de sol,

demà el meu cor ja no m'empenyerà la sang.

Que es faci la llum sobre el pàl·lids llençols

abans que esdevingui cendra amb el meu cos.

Serà el cel que m'és promès més regalat?

Quin destí més alts diran els verds xiprers?

No hi haurà als meus ulls un paradís més grat

que sé que la terra meva és el meu cel

i res no puc fer jo en qüestió d'arrels.

Deixeu-me ser aigua, terra, vent i foc

- sia la meva darrera voluntat -

que ja he viscut l'exili sense horitzons

i una absència coronada de reixats

amb un retor d'oreneta tan somniat.

Vull tornar en aigua de pluja algun instant

per sadollar l'espigol i el romaní

i nodrir el cirerer que ombreja el mas

al davallar pels rierols més antics.

Que no ha sabut mai de ploure el meu país.

I quan canti el mots dels poetes de la meva pàtria

que el meu alè sigui el vent suau de llevant

i a la pell del mar hi dibuixi solcs d'aire

Que voldré evocar els lents estius enyorats

germinant records d'escuma i de coralls.

Vull destil·lar dins el vi els meus focs follets 

abaltint-me sobre el pàmpol de la vinya

que el meu cor, com les redoltes, lloï al cel 

Vull aclucar les pestanyes com ho fa el dia

i ser la sang de la meva terra antiga.

Vull ser el foc que escalfa el pa de cada jorn

inflamar el crepuscle de nits estivals

El sol mediterrani que a foc lent cou

les romàniques espatlles dels altars 

endolcides per la pàtina dels anys.

Que cal més d'un Deu, set dies i set nits

i el coratge i la suor que ens ve de lluny

per crear un indret més bell que el meu país.

Cal l'home, el seny, la rauxa, la falç i el puny

i el silenci ple d'orígens dels seus murs.

Si és malfiança que em disculpin les deïtats

-ser cabut ens ve de mena als catalans-

però no em cal el setè cel per restar en pau.

                                            Eva Moreno i Bosch

 

Aquest és seu blog,  per si us ve de gust llegir més escrits d'ella.

Foto de família:

Ah, i el que és important també! Amb aquest premi ha assolit la condició de Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals del meu barri!

                                                        :-D