En el poema incloc, en negreta, títols i frases de poemes seus. És el meu modest homenatge a un dels meus poetes preferits en llengua castellana.
Meriendo algunas tardes tus poemas,Glòria
algunos tienen ironias de chocolate negro,
más todos son muy tiernos.
Saboreo la entraña de tus versos
y siempre me sorprendo
de que a pesar de estar bañados
de tristeza me produzcan sosiego.
Saboreo con fruición
-palabra sobre palabra-
las palabras de tus versos...
Nada grave sucede si repito,
Si mojo en el té la cuarteta de algun verso
Absorbo absota las palabras
y me alimentan luego.
Angel humano, más que humano, cierto,
en el áspero mundo que vivimos
me sirve tu poesia de sutento,
y la meriendo con placer algunas tardes,
paladeando las metàforas,
saboreando los verbos.
Versos que mordisqueo con fruición.
alguno amargo, más todos, todos
llenos de ternura y sentimiento.
Brillant i sempre agraït, aquest Ángel que llegim sense cansar-nos.
ResponEliminaEl teu poema és maco.
Petons, xata!! :-)**
Cert, González és un poeta que mai no et canses de llegir.
ResponEliminaGracies pel teu comentari, Montse.
No el conec gaire, però aquest poema intercalant paraules seves t¡ha quedat rodó...
ResponEliminaPetonets.
Penso que t'agradaria també, M.Roser, son poemes amb molta sensibilitat els seus, molt humans.
EliminaEstic contenta que t'hagi agradat el poema.
:)
Bon mestre, bona alumna.
ResponEliminaGràcies, Xavier.
EliminaTu, que em llegeixes amb bons ulls!
Boníssim Glòria! Un bon homenatge!!!
ResponEliminaGràcies, Carme. Penso que és un poeta poc conegut i que a mi m'agrada molt. Volia compartir-lo.
Elimina