Mira, Isidret, no dic pas que la mare no tingui raó quan vol que mengis verdureta i peix bullit, que són coses molt digestives i sanes, però a casa l’avia quan sopem de segon mengem ous ferrats, de tota la vida i així he criat al teu pare i mira com n’està de fort i valent, que sempre corre la marató fins a la meta.
I crec que per un cap de setmana que et quedes amb nosaltres no et passarà res dolent per menjar ous ferrats, que l’oli que faig servir és el del poble -verge, verge del tot- i els ous són acabats de pondre. Jo els faig molt bons, cuitets al punt, que hi tinc la mà trencada.
O sigui que porta el vi a la taula i digues-li a l’avi que llesqui el pa, ja veuràs com et llepes els dits, que això és més sa i natural que aquestes porquerietes de “bollicaus” i “donus” que t’he vist menjar per berenar.Ah, demà provaràs el pa amb vi i sucre. Ja veuràs que n’és de bo!
;-)
Poques coses millors que els ous ferrats, Isidret, fes cas a la iaia, que te'n lleparàs els dits.
ResponEliminaMolt bé, glòria!
Oi que si! Els ous ferrats fets amb bons ingredients i amb amor una cosa exquisida.
EliminaGràcies, Carme!
Aquesta àvia en sap molt de convèncer el net...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Els ous fan bona pinta i el nen té gana, és fàcil que és deixi convèncer aviat.
EliminaPetonets, bonica!
I un tall de cansalada amb els ous també aniria bé, però amb el pa amb vi i sucre si que fliparà...
ResponEliminaWaw! Amb cansalada boníssims, per llepar-se els dits.
EliminaI el pa amb vi i sucre una delicatessen!
El nen viurà experiencies gastronòmiques molt interessants a casa de l'avia.
Verdura sí, peix bullit no pas!
ResponElimina:(
EliminaVeig que el peix bullit no t'agrada gens, Helena, però ben fregidet te'l menjaries?
Aquest nen està a punt de descobrir un plaer que no s'espera. I sa mare té un problema, perquè a partir d'ara la verdura se l'haurà de posar... on li càpiga...
ResponEliminaPotser la mare haurà d'aprendre a passar per la paella la verdureta, potser amb una miqueta de cansalada... (poqueta, només per donar sabor, que no s'ha d'abusar d'aquestes coses tan bones)
EliminaPoques delícies més grans que menjar-se dos ous ferrats, amb les puntetes bé torrades i un bon pa de poble. No fa gaire que he sopat i res més que de pensar-lo se me fa la boca aigua.
ResponEliminaAi, això dels ous ferrats és un art, i qui el domina un artista, sens dubte. Amb ingredients de bona qualitat són un requisit pel paladar.
EliminaUna bona pensada, algú ho havia de dir.
ResponEliminai tant! reivindico els ous ferrats i les menges senzilles i naturals, les de "tota la vida".
EliminaGràcies Rafel!
res més natural i sa que el menjar de les nostres avis i avies ! bona proposta!
ResponEliminaQuan les gallines no menjaven pinso i el pa no es tornava suro al cap d'unes hores sucar el pa en uns ous ben ferrats era una delícia.
EliminaUna abraçada, Elfree!
Això si que és saviesa.
ResponEliminaPetits plaers quotidians, els de tota la vida!
Elimina