RELATS CONJUNTS: Atracció fatal

La nostra aportació a Relats conjunts

Aquella hora màgica de la nit el riu tenia una llum encisadora, fascinant. L'atreia. Les llums onejaven fent camins sobre l'aigua absolutament negre. Semblava que s'esforçava en atraure la seva atenció, la seva mirada.
Abstret el seu pensament en les aigües del riu oblidava les angoixes que el torbaven:  el daltabaix d'un matrimoni al que havia arribat absolutament -absurdament- enamorat, el fracàs amb el fills, la traïció del seu soci, l'amic de l'ànima, que l'havia abocat a la misèria, uns dolors que el feien sospitar símptomes d'una malaltia important... Tot plegat una vida que no valia la pena viure. I el riu que rumorejava "Vine, vine..."
Semblava tan senzill. Un salt i s'acabava tot. Uns minuts de sofriment i la pau per sempre...
"Vine, Vine..."
No ho havien posat fàcil pels suïcides, però tampoc era impossible. Hipnotitzat per l'aigua el seu cos es vinclava cap al riu, quan de sobte el vol d'un ocell que va sortir del no res el va esglaiar.
Va reaccionar sobresaltat. Després d'uns minuts de titubeig, pensarós va retornar, poc a poc, a casa seva. Ben mirat encara era jove, el mon era ple de dones i d'oportunitats i qui sap si les dolorets que sentia eren fuit de la seva hipocondria.
Es donaria una altre oportunitat. Ben mirat, arribat el cas, havia formes més còmodes de suïcidar-se...