Avui
m'has fet tan feliçquan m'has dit
que no m'estimes...Tants dubtes
que em feien mal,tants secrets,
tantes mentires.
Jo et deia: m'estimes? -Si
-fredament em responies-
i jo no m'ho creia, saps?
Però callava i seguia.
No volia veure coses
que la raó no entenia
i un dolor somort i fosc
tot el cos em resseguia.
I et mirava de reüll
i mil dubtes m'estremien,
I et mirava fit a fit
i desviaves la vista.
Tant patir sense pensar
desfer el nus que m'oprimia
aguantant estoicament
aquest viure de mentira.
Avui que per fi has gosat
dir-me el que no t'atrevies
pensant destrossar-me el cor
m'has alliberat del viure
fals i estult que arrossegàvem
quan m'has dit que no m'estimes.
Glòria
Pintura: R. Magritte
El recordo, aquest poema. Molt bé. El vaog trobar impactant. Crec que en una trobada poètica te'l vaig sentir recitar. Immillorablement, per cert.
ResponEliminaGràcies, Carme, si que és un poema que recitava en certa freqüència abans. Ara l'he "repescat", el tenia una mica oblidat.
EliminaSens dubte, la incertesa és moltes vegades molt pitjor que altres sensacions. Una decepció és un final, però la incertesa dura i dura. Molt ben trobat aquest poema, i molt ben explicat. Tot i que em semblen paraules dures, m'ha agradat.
ResponEliminaPer un caràcter com el meu és molt pitjor la incertesa; els dubtes turmenten i et fa imaginar sempre el pitjor. Aprecio el teu comentari, XeXu, més quant sé que la poesia no és de les coses que t'agradin.
Elimina:-) Gràcies!
Un poema contundent i a vegades molt necessari. Des del principi fins el final.
ResponEliminaLa veritat potser dura, però l'engany sempre és pitjor.
EliminaComplicat és dir-ho però molt més complicat pel qui ho veu i ho espera.
ResponEliminaUn poema cru i real.
Aferradetes, nina. 🌾
Acabar una relació potser molt dolorós, però et dóna l'oportunitat de passar fulla, de començar de nou. D'altre manera s'està enredat en una xarxa de mentires que fan sofrir i que impedeixen tirar endavant.
EliminaEstà molt bé, les incerteses sempre fan mal, val més saber la veritat encara que sigui negativa...
ResponEliminaPetonets.
Oi que si? Per por o per comoditat a vegades s'accepten situacions intolerables.
EliminaPetonets, M.Roser!
Glòria,
ResponEliminaa mi m'ha passat una cosa semblant. Després de molt de temps de flirtejar amb mi, quan jo he reconegut que estimo, m'han demostrat que no en volen saber res de mi.
Aquest poema és molt punyent, però alliberador per qui l'escriu.
Hi ha que no ho té clar. Volen el que els hi sembla impossible i quan ho poden aconseguir els espanta el compromís.
EliminaEscriure és molt terapèutic, a part d'un plaer.
Jo sempre he dit: felicita a qui es separa, doncs per fi ha deixat de perdre el temps.
ResponEliminaImpactant i verídic poema.
Si, Joan, hi ha relacions que no tenen futur. Viure enganyat no és manera de viure, més val començar de nou.
EliminaM'ha semblat molt bo, Glòria, punyent, directe i bell.
ResponEliminaGràcies, Gemma. Estic contenta que t'hagi agradat.
Elimina