dimarts, 30 de gener del 2018

COMPANYS DE VIATGE: La iaia cangur

Companys de trajecte que trobem al metro, al bus, al tren. Personatges que criden la nostra atenció, que ens conviden a imaginar els seus pensaments. Com aquesta àvia que seu davant, sembla esgotada. 





Uf, ja tinc ganes d'arribar a casa. Estic rebentada! Sort que aquest jove tan amable m’ha deixat seure enseguida que m’ha vist. Segur que faig cara de cansada  i és que els  meus nets són una preciositat, els estimo molt, però de veritat que hi ha dies que estan insuportables.
L’Arnau és un nen molt sensible, melindrós, que per tot plora i l’Oriol, encara que és més petit,  ja l’ha calat i se n'aprofita, tota l’estona l’empipa, es barallen i em posen molt nerviosa.  Però els dies que són amics no millora gaire la cosa perquè s'esvaloten  i, tot jugant, criden i xisclen per no res. Em fan parar boja!
Penso que la seva mare els té massa consentits, diu que no se'ls pot renyar ni castigar perquè els nens no es frustrin, no es traumatitzin, no s’acomplexin i no sé quantes coses més els hi poden passar, totes horroroses. Romanços! Que jo només en vaig tenir un  i no el vaig mimar tant. Penso que el meu fill no hi està gaire d’acord amb aquesta manera tan permissiva d’educar-los, però o està molt enamorat o no vol ficar-se en embolics.
I el resultat és que se’m fa pesadíssim fer de cangur. El meu home, l’Ernest, diu que és culpa meva, que no veu la necessitat de que hi hagi d'anar cada dia a cuidar-los, que el nostre fill es guanya molt bé la vida i ella, fent de "personal shopper", també es treu una bona picossada pel que podrien llogar un cangur sense cap problema, que ben bé que es gasten els quartos en viatges i capricis. Ja sé que té raó, però em dol reconèixer que sóc incapaç d’aguantar els meus nets cinc dies a la setmana, amb el que me'ls estimo, jo!
Potser que em busqui una excusa, alguna activitat que només em permeti anar-hi tres cops… No ho sé. Esperaré el curs que ve, a veure si els apunten a algun extraescolar i em deixen més lliure.
Tinc ganes d’arribar a casa, em fan mal els peus i encara falten cinc parades…


10 comentaris:

  1. Quan una persona diu que fa de cangur en lloc de dir que fa d'àvia vol dir que alguna cosa falla.
    Suposem que per edat l'Ernest està jubilat? No podria col·laborar una mica en lloc de donar les culpes a l'àvia?
    Finalment si els pares es guanyen bé la vida, hauria de sortir d'ells de tant en tant llogar una cangur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc perfectament i jo seria la primera en fer-ho -de fet ho vaig fer- que els fills se'ls hi ha de donar un cop de ma, però veig en amigues i conegudes una mica d'abús, i em sap greu. Ens queden uns anyets bons per gaudir-los i moltes vegades aquestes obligacions impedeixen aprofitar-los.

      Elimina
  2. Ara em queda el dubte de si parles de tu, o d'algú que t'ha inspirat al metro... en tot cas, jo tampoc estic massa d'acord amb aquesta manera d'educar la canalla tan permissiva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, XeXu, no, aquest no és el meu cas! Clar que vaig fer de cangur, millor dit, d'àvia, com diu en Xavier, però les meves filles mai van abusar de la meva bona disposició per ajudar-les, van saber organitzar-se i només em necessitaven en casos excepcionals.
      Però si que hi ha canalla molt mal educada, t'ho puc assegurar, ahir mateix en plena carretera de Sants uns gamarussos s'entretenien tirant-me trossos de berenar pel cap. Vaig tenir que plantar-los cara i casi em deixen un ull de vellut...

      Elimina
  3. Potser els pares haurien de veure que no es pot abusar tant dels avis....jo ja aviso als meus....qui es faci el cogombre que se'l tingui a l'ombra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha,ha,ha! Això del cogombre ho deia la meva avia. I també deia: qui li ha fet el nas que se'l tingui al braç.
      Es veu que ja ve d'antic això dels cangurs...
      Jo, es que veig a algunes amigues anar de corcoll fent de cangur, i en alguns casos sense necessitat.

      Elimina
  4. Jo li donaria un concell que no faci de mainadera, que faci d'àvia, que se l'estimaran igual i ella estarà més relaxada...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, moltes vegades quan més fas menys ho agraeixen. Finalment es creen obligacions innecessàries i és allò de "ni pagat, ni agraït".
      Petonets, bonica!

      Elimina
  5. A vegades s'abusa dels avis, ja és ben cert ja!!!

    Aquesta pobra àvia ja està empescant-se'n alguna perquè sinó acabarà esgotada del tot.

    Jo tampoc estic gens d'acord que no es pugui renyar o prohibir coses als nens. Els nens necessiten que algú els hi posi límits, tant com el pa que mengen o l'aire que respiren.

    Jo proposo que redueixin els dies d'estar amb els nets i que l'Ernest ajudi una mica que també anirà bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per molt que t'estimis als nets, que mira si s'arriben a estimar!, és clar que fer-se càrrec de nens -i més si estan mal educats- és esgotador.
      Penso que als fills se'ls ha d'ajudar, però sense deixar que t'acaparin, que els avis tenim una edat i els anys que ens queden s'han d'aprofitar. Cuidant nets potser, però sense tanta obligació.
      L'Ernest és més llest...o més egoista i fa d'avi, no de cangur.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...