EL VELL DAVANTAL

Una amiga m'ha enviat un watshapp amb un text que vaig trobar bonic. No deia el nom de l'autor. Tafanejant per internet he trobat aquest text reproduït en alguns blogs - és possible que ja el coneixeu- i sembla que l'ha escrit Ángeles Fuentes. L'original era en castellà. Jo l'he escurçat una mica i ho he escrit amb català. Espero que us agradi.

 

        

EL DAVANTAL DE L'AVIA: El primer propòsit del davantal de l'àvia era protegir la roba de sota, però, a més servia com un guant per treure la paella de forn. Era meravellós per eixugar les llàgrimes dels nens i, de vegades, netejar les cares brutes. Des del galliner, el davantal es va fer servir per transportar els ous i, de vegades, els pollets. Quan venien visites el davantal ajudava a amagar els nens tímids. I quan feia fred l’àvia ens hi embolcallava per escalfar-nos amb tant d’amor...

Aquest vell davantal era una manxa potent, agitat sobre un foc de llenya. Ell era qui portava les patates i la llenya a la cuina. Des del jardí, era com una cistella per a moltes verdures, després que es van collir els pèsols, va ser el torn de les cols i a la fi de la temporada, es feia servir per recol·lectar pomes caigudes. Quan els visitants arribaven inesperadament, era sorprenent veure a quina velocitat aquest vell davantal podia eixugar la pols. 

Arribat el moment de servir els àpats, l'àvia sortia a la finestra a sacsejar el seu davantal i els homes al camp sabien immediatament que el menjar estava a punt i havien d'anar a la taula. L'àvia també ho feia servir per posar el pastís de poma sortit  del forn a l'ampit de la finestra perquè es refredés. Passaran molts anys abans que algun invent o objecte pugui reemplaçar aquest vell davantal ...

 En memòria de les nostres àvies.