dimecres, 15 de setembre del 2021

TEMPESTA

 No sempre les tormentes són atmosfériques, dins nostre tan sols una paraula - o un silenci- ens fa passar de la calma a la tempesta.

 

 



Hi ha una lluna petita a cada basal d'aigua

capcinegen entre núvols els estels més petits.

Es respira l'humit de la pluja i les llàgrimes

I la nit fa basarda. El silenci és un crit.

 

Cal que la tempesta s’anunciï amb la tronada,

no és el batec del cor prou senyal d'alarma?

Han de travessar els llamps la fosca gropada,

no avisen prou l’instint del perill que s'atansa?

 

Quan passa la turmenta

les restes fan basarda:

mirades de retret que solquen l'aire

desencisis amarant les paraules.

Fulles xopes de llàgrimes.

 

I aclareix.

És ben cert i ho he entès:

després de la calma

sempre ve la tempesta...

O pot ser és al revés...

 

                        Glòria

10 comentaris:

  1. Indubtablement , les unes porten a les altres, no hi fa res l'ordre !...elles, sempre venen juntes :)
    Salut !.

    ResponElimina
  2. Tens raó Glòria se sol dir , deprés de la tempestat bé la calma, però després de la calma pot venir una altre tempestat...M'agrada la luna petita a cada bassal d'aigua!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, és complicat això del temps i els sentiments. Ja veus que ni els metereólegs ho endivinen.
      Petonets!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si, és el que s'ha de fer, però hi ha vegades que plou sobre mullat...
      Gràcies Helena!

      Elimina
  4. Com puja la intensitat, com es refreda l'ambient, i que bé ho mimetitzes amb una tempesta de veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi, Xexu, que estrany trobar-te comentant poesia!
      T'agraeixo el comentari, ja veus que blogejo poc, però sempre estic per aquí, fent visites als companys, però el temps no em cundeix com abans...
      Una abraçada!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...