MÚSICA (o Emergència) de Deomises

Avui és en Deomises qui comparteix la seva magnífica poesia amb nosaltres. Gràcies, és un veritable plaer!

          No busco melodia per a aquestes paraules, només a tu
          que et perdo en cada passa que avenço, que sols obtinc
          el silenci quan tanco la porta de la llar; i en la boca retinc
          el primer glop de cafè, el darrer bes, que l'oblit no s'enduu.

          No busco un nou dia si no ha de tenyir-se del teu somrís,
          perquè el dolor no sempre és físic, i pot venir d'un sol mot
          en el somni d'una terrassa en calma, on tu i jo ho som tot,
          que l'hivern fa desaparèixer, igual que el futur més trencadís.

          Avui m'aturo a l'ampit de la finestra, i el capvespre flaira enyor.

          els fanals encesos delimiten aquest món minúscul, el record
          d'aquest torrent de passió que ens caracteritza, de pur amor.

           I esguardo en la memòria el passeig de Peníscola, el gat
           que ens observava l'abraçada i els xiuxiueigs, olors del port,
           tan quiet com l'extrema immobilitat, mentre reclamo un rescat.

                                                                             deomises

                                                        (Lluís Servé Galan)