I parlant de whatsapps... No vull negar, ni podria, la utilitat evident que té aquesta eina per facilitar-nos la vida quotidiana, és una manera ideal per comunicar-nos si els missatges són puntuals, coses concretes: "Arribaré amb retràs", "S'ha suspès la reunió d'avui", "Quedem al Zuric?", això és pràctic i evita desplaçaments inútils o angunies que es poden evitar.S'ha de reconèixer també que és el mitjà ideal - i no crec que millor- per substituir als correus electrònics que abans ens inundaven amb power points de 60 diapositives amb les vistes de les cataractes del Iguazú, les virtuts de l'all o les gràcies d'uns gatets fent trapelleries. Ara ja no en rebo NI UN, tret dels d'una amiga que és nega a fer servir aquest tipus de telefon. Ella diu que el seu "Zapatófono" de fa quinze anys li va la mar de bé.Però s'ha de tenir compte quan el fem servir per converses amb més contingut, sobretot si són de grups, ja que es presten a confusions o males interpretacions, segons he viscut en primera persona, però no en pròpia carn. "Estàs equivocat/da " pot sonar ofensiu i potser la intenció no era ofendre. "Sempre arribes l'ultim" pot semblar un retret, quan el que es pretenia era fer una brometa. I ja no dic si són frases llargues i a vegades mal redactades. En fi, no sé, penso que s'ha de ser molt curós amb el que s'escriu, doncs com he pogut comprovar sovint pot crear mal rotllo. Hi ha converses, trivials si es vol, que és millor tenir cara a cara, el to que fem servir diu tant o més que les paraules emprades. .
:-(Ser home mosca era una activitat d'alt risc. Més si algun periodista sensacionalista fa córrer la brama de que ocultes entre la vestimenta estris que et permeten escalar sense perill. Flyman, l'home mosca més conegut de tot el país, va decidir pujar completament nu l'imponent gratacel. No amagava res enlloc, perquè no havia lloc on amagar res, si es permesa la redundància.Trepava àgil i segur fins que un ocellot el va voler atacar -un cul rosadet enmig de la pared grisa era una imatge provocadora per una au- i, desconcentrat, va perdre peu. A punt de caure s'agafà al balcó que estava prop seu disposat a entrar... però l'Otel·lo que escrutava l'horitzó amb gest furibund i la veu de la dona que xisclava "No és el que t'imagines, estimat!" el van decidir a esperar pacientment que el vinguessin a rescatar els membres del seu equip, abans d'arriscar-se a entrar per la finestra en un moment tan poc oportú.
Vull compartir amb vosaltres dues poesies del llibre de la Sílvia, perquè m'agraden molt i penso que són bones. Segur que us animaran a llegir-ne més de l'esplèndid llibre que comento, aquí, al GloBos.blog
De tots els acudits que he rebut d'aquesta desagradable noticia aquest és el que m'ha fet més gracia:
Ens ho haurem de prendre amb filosofia...i una miqueta d'humor!
