Companys
de trajecte que trobem al metro, al
bus, al tren. Personatges que criden la nostra atenció, que ens conviden a
imaginar els seus pensaments. Com aquesta dona jove que puja al metro
carregada amb el lot de Nadal. Sembla cansada.
"No em pensava pas que aquest any ens fessin lot a l’empresa. Tot i que em sembla que és més petit que l’any passat, m’anirà molt bé que per Nadal hi ha moltes despeses.
M’agraden aquestes festes, però abans les gaudia més, quan la mare es cuidava de tot, amb aquella energia que la caracteritzava. Ara necessita la nostra ajuda perquè s’atabala, som molta colla i ella ja s’ha fet gran.
Reunir la família és bonic, però és complicat. Les cunyades volen anar a casa dels seus pares, el joves tenen ganes de marxar amb els amics, el meu nebot, des que els seus pares s’han separat passa el Nadal amb la mare. I com que som colla i no tots pensem d'igual manera s’ha d’anar amb compte amb les converses, perquè segons quins temes es toquen es poden ferir sensibilitats o encetar discussions molt desagradables.
Malgrat tot, m’agrada Nadal. Quan era petita el vivia tan intensament que des que s’acabava l’estiu ja desitjava que arribés. I m'ho passava molt bé fent el pessebre i ajudant la mare a decorar la casa. Ara és diferent. Tinc altres problemes que em preocupen i aquestes festes ja no són tan plàcides ni engrescadores com abans.
Sincerament m’agradaria que tot fos més senzill. Que en lloc de fer regals costosos de coses que ni necessitem, ens regalessin abraçades autèntiques, de les que surten de dins, que són econòmiques i abriguen més que les bufandes de marca."
