Aquest amor que sembla de joguina
es un amor sincer que ens ha nascut
d'una llavor de esperança que germina
dins la terra de la nostra solitud.
L'hem anat fent molt a la nostra mida
amb sentiments petits, domesticats;
petits domesticats, com es la nostra vida
que mesurada avança pas a pas.
No esclata com a bells focs d'artifici
en una nit d'estiu calent, sensual..
Es una espelma de perfum dolcisim
que ens dona llum, escalfor i pau.
No ens omplirà els ulls d'estels
encegats per veure més enllà,
però podrem imaginar nous cels
quan ens donem confiats la mà.
Es un amor petit. El de la flor a la taula,
del dolç petó quan ens en anem al llit,
el que quan un plora, l'altre el calma
i l'hi ofereix per recolzar-se el pit.
Ja no volem la lluna dins d'un cova!
No. Volem un cor càlid al costat
i que a prop nostre tinguem prova
que aquest amor modest es tot veritat.
Glòria
l'amor petit de la flor a taula, m'agrada
ResponElimina