He resseguit el perfil dels teus llavis amb els meus,
jugant a ser la forta. Però he caigut
a la temptació de la teva boca
tan dolça.
M'hi deixat emportar pel remolí de sensacions:
la teva llengua sobre la meva pell
abrusant, com lava ardent,
tan dolça.
I gronxada entre els teus braços m'hi entregat,
rendida, fins arribar a la mort.
Una petita mort...
Tan dolça.
Glòria
WOW!!
ResponEliminaQue?
ResponEliminaMorir de dolçor, mmm... qui pot dir que no? molt bo!
ResponEliminaLa petite mort sol ser dolça.
ResponEliminaMmmmm...