Diu l'autor en el pròleg del llibre: Potser serveix de poc un poema per ajudar a suportar el dolor i les carències. Però no hi ha res més, i si això és trist, molt més trist és la intempèrie sense els versos.
El
pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El
fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.
Joan
Margarit
" Casa de Misericòrdia "
" Casa de Misericòrdia "
El sostre que ens guarda dels trinxeraires del govern. Em temo, però, que s'han colat per les escletxes de l'ànima...
ResponEliminaAi, la poesia! que faríem sense ella...
EliminaEns aixopluga i ens conforta, malgrat les "inclemències" dels trinxeraires, que són moltes.
Un poema frapant...També penso que més dura devia ser la intempèrie...
ResponElimina"Un bon poema, per bell que sigui, ha de ser cruel", aquí no hi estic massa d'acord.
A mi d'en Joan Margarit, hi ha poemes que m'agraden molt però no tots, de vegades penso que reflecteix una visió una mica negativa de la vida.
Sembla que em vulgui fer la interessant, però el Joan viu al carrer del costat de casa meva i fa temps que el conec.
És que jo vaig arribar a conèixer molta gent important dins d'aquest món. Van ser coneguts un temps...
Petons de bona nit.
Em va impressionar força aquest poema la primera vegada que el vaig sentir.
EliminaPotser si que Margarit té una visió negativa de la vida, fruit de la seva manera de ser o de les pèrdues que ha sofert.
Quina sort conèixer a tanta gent! M'agradaria parlar amb tu i que m'ho expliquessis.
A veure si t'animes i tenim ocasió.
Una abraçada!