L'altre dia comentava amb la Carme, la volguda companya de Col·lecció de moments, que no sabia on local·litzar un poema que parles de la mimosa. Ella, amb la gentilesa que la caracteritza, m'han a fet arribar CINC!, alguns escrits per ella. Avui en compartim un dels seus, pel que sembla inèdit. Gràcies, Carme!
Enllà
del vidre de la meva finestra
s'estén el bosc , vestit de verd,
ja hi era abans, hi és des de sempre,
és tan segur, que ja ni el veig.
s'estén el bosc , vestit de verd,
ja hi era abans, hi és des de sempre,
és tan segur, que ja ni el veig.
Ençà del
vidre de la meva finestra
ha entrat el bosc, avui, canviat de vestit.
El febrer l'ha pintat de groc de festa:
la mimosa grossa ja ha florit.
ha entrat el bosc, avui, canviat de vestit.
El febrer l'ha pintat de groc de festa:
la mimosa grossa ja ha florit.
C. Rosanes
Febrer 91
La Carme té sempre aquest toc de sensibilitat que la fa única. UN poema molt bonic
ResponEliminaLi vaig agrair molt. No era una cosa important, però trobava estrany que una arbre amb unes flors tan boniques no tingues el seu poema. Ara en tinc cinc. Un és de Maragall, el posaré al "GloBos"
EliminaAra, les mimoses, llueixen les seves millors gales...Aquest devessall de groc només és comparable al de les ginesteres!
ResponEliminaM'agrada molt el poema amb aquesta grogor que entra a la casa!
Bon diumenge glòria.
La Carme ha fet un poema molt tendre on ens explica com ha florit, esplèndida, la mimosa del seu jardí. I jo li agraeixo molt que me'l deixi compartir.
EliminaBona nit, M.Roser.
La Carme no té un No per ningú, sempre t'ajuda amb escreix! Al 91 ja feia poemes com aquest, mareta, si jo devia ser un adolescent insuportable en aquella època!
ResponEliminaNo no, el que era adolescent al 91 era jo, no ella! Ella ja era una dona feta i dreta, i no tinc cap dubte que era encantadora tant llavors com quan era adolescent de veritat, només faltaria! Un cop ens va posar una foto de joveneta, tenia una cara de pilla, hehehe.
EliminaTens raó, ho he llegit massa depresa.
EliminaQueda clar dons: la Carme sempre ha sigut encantadora i tu eres un adolescent insuportable.
De debò ho eres, XeXu? ;D
La Carme és fabulosa i fa bona poesia, ara i al 91, quan era una adolescent.
EliminaDel que n'estic segura és que ella no devia ser insuportable ni en plena adolescència. Llavors ja devia ser encantadora. :D
Com pot ser que no hagués vist jo aquest post? I que curiós que l'hagi trobat avui voltant pel teu blog... en un moment que pensava amb el nostre dinar pendent. A veure si posem fil a l'agulla. Bé, amb molt de retard i les disculpes corresponents, moltes gràcies per aquest post i també pels comentaris tan generosos amb mi...
ResponEliminaQuina despistada que sóc, mareta meva!!!
Ens veiem a Verdú!
Els comentaris no són generosos, són merescuts.
EliminaI referent al dinar tu tens la paraula, que tens més obligacions que jo.
Fins demà.
Una abraçada!