El nostre cor,
amb moure bé les ales,
assoleix l'alçada d'un vol
transcendental.
Però en l'aire la soledat corglaça,
i en mirar avall, el vertigen i
l'esglai.
Cal mesurar l'esforç de la volada
car només són dues les cansades ales
i el cor, valent, és de cristall.
amb moure bé les ales,
assoleix l'alçada d'un vol
transcendental.
Però en l'aire la soledat corglaça,
i en mirar avall, el vertigen i
l'esglai.
Cal mesurar l'esforç de la volada
car només són dues les cansades ales
i el cor, valent, és de cristall.
Glòria
I no hem de deixar de fer anar les ales encara que ens costi fer-les bategar. El nostre vol és la nostre felicitat
ResponEliminaCosta, a vegades estan cansades i fan mal, però com tu dius, és el preu de la nostra felicitat, de la nostra llibertad.
Eliminaens fa tan feliços volar que de vegades descuidem el dolor de la caiguda
ResponEliminaAixí i tot val la pena intentar-ho, si és el preu de la nostra felicitat.
EliminaTotalment d'acord, abans d'emprendre el vol hem de tenir clares les nostres capacitats voladores...
ResponEliminaPetonets , Glòria.
Que no ens passi con l'Ícar... :(
EliminaPerò s'ha de combinar la prudència amb la gosadia. Com si això fos fàcil!!!
Bon diumenge.
Petonets.
Volar ens pot fer lliures...
ResponEliminaÉs un preu que hem de pagar per la llibertat. Arriscar-nos i volar lliures, prudents, però sense "tuteles" ni paternalismes que ens volen tallar les ales.
EliminaQue bonic! El final és molt lúcid, està molt bé això de volar però no es pot fer de qualsevol manera.
ResponEliminaLa il·lusió, el desig ens dona ales, em de sospesar, però, on de lluny, com d'alt podem arribar.
EliminaEstic contenta que t'agradi, Sílvia.