de bigotis!
o no?
Ja em direu si aquest gatet no els té més grossos que el cavall d'Espartero...
:D
Prou coneguda aquesta imatge. El que no coneixia pas era aquest cavall, ni els seus atributs. Tampoc la cançó de Mecano que enllaça l'article, ara ja l'he escoltat, entenc que no entrés a cap disc.
ResponEliminaTens raó, ja fa temps que roda pels powers points però no em negaràs que té la seva gràcia.
EliminaAixò del cavall d'Espartero anava bé quan les paraules que ara s'usen amb molta naturalitat -i a vegades gratuïtament- es consideraven malsonants. Es feien servir eufemismes i metàfores.
jajajajajaja... No se per que m’ha recordat el parell de bitxos negres que corren per casa, porten al pobre gos amargat!
ResponEliminaNo deus estar poc distreta tu amb aquests companys de pis! ;D
EliminaA mi també m'agraden molt les bèsties, de fet a casa sempre hem tingut gos.
He, he, ell tan campant, ni se'ls mira...Però els gossos no s'immuten!
ResponEliminaBon dia, Glòria.
N'hi ha un parell que se'l miren, els altres ni això. Deuen ser gossos ensinistrats, amb sentit de la responsabilitat, que no perden el temps empaitant gats.
EliminaBona nit, M.Roser!
Santa paciència la dels gossos!!
ResponEliminaHe anat a mirar els del cavall i, tens raó, els té més grossos ;)
Bona tarda ... aferradetes!
O són molt pacients o molt passotes!
EliminaEn lo de la mida ja m'ho semblava que tenia raó. ;D
Bona nit. I aferradetes.
o potser és per inconsciència del perill.........
ResponEliminaPot ser. A vegades la inconsciència, la temeritat i el valor es poden confondre.
Elimina