La meva neta Mireia ha guanyat, junt a la seva companya Cristina, els Jocs Florals a la seva escola. Com que és el tercer any que l'han guardonat l'han fet Mestre en Gai Saber, cosa de la que està molt orgullosa. I a mi em cau la bava...
Aquest és el poema.
Una
gota d'aigua
gota d'aigua
m'ha caigut del cel.
Em regalima per les galtes
i és freda, com la neu.
Em rellisca per la cara
com si la volgués
explorar.
explorar.
Després
en ve una altra
en ve una altra
i moltes més, sense parar.
Però he agafat un paraigua
i la pluja ja ha parat.
La gota d'aigua s'ha
escapat.
escapat.
Cristina i
Mireia
Si ja ho dic jo que a la vostra família sou la pera, no n'hi ha cap de ximple! Hi ha algú que no escrigui poemes??
ResponEliminaJa veus, ens ha sortit una vena poètica que va de generació en generació. El més bo del cas és que al meu net de 8 anys també li han premiat un poema. Jo que m'imaginava que només pensava en xutar pilotes!
EliminaQue bé que els nets et segueixin en el talent!
ResponEliminaÉs una sort que a les escoles vagin Jocs Florals, és una bona iniciativa, així fomenten la lectura i l'habit d'escriure poemes.
EliminaM'ha fet molta il·lusió!
Herència de l'àvia, d'aquelles que no es poden perdre.
ResponEliminaFelicitats a tu per la part que et toca (que és molta), i
enhorabona per la Mireia i la Crisitina que ho fan tan rebé!!
Aferradetes!! ✿
Gràcies, bonica. Estic orgullosa, com pertoca a una bona avia. A la seva germana gran també la van premiar anys enrere.
EliminaAferradetes!!!
Enhorabona, això no ho pot dir tothom, una néta mestra en gai saber! No m'estranya, el poema és bonic i molt subtil.
ResponEliminaDues netes Mestres en gai saber! La meva neta gran també ho va ser a la mateixa escola.
EliminaAl poema el trobo molt bonic, no sé si és passió d'àvia...
Deu ser la Mestra en Gai Saber , més jove e Catalunya...Bonic poema!
ResponEliminaFelicitats per la part que et toca.
Petonets, a les dues.
És que això dels Jocs Florals a les escoles ajuda molt a introduir a la poesia als més menuts. Ella n'està molt orgullosa, i jo també. :)
EliminaPetonets!
Un poema molt bonic i sentit. No m’estranya que se’t caigui la baba, la teva neta es tota una poetessa. Felicitats!!
ResponEliminaGràcies, Bruixeta!
EliminaN'estic cofoia, no t'he d'enganyar. :D