dissabte, 10 de maig del 2014

EL GAT DE TORELLÓ

El Grup Actiu de Torelló ha guardonat a l'Eva amb l'accèssit del Concurs Literari d'enguany. Ella està molt contenta i jo molt orgullosa.  :)
El poema és el que aquí reprodueixo. També el podeu llegir al seu bloc VERS AL COVE, on trobareu d'altres poesies seves.



TARDOR ALS LLAVIS


Entre tu i jo
hi havia dos mons
i una finestra que els demarcava
Dins, nosaltres dos
fora, la tardor

Dèiem tants silencis
que omplíem d’oracions
i absorbíem el vi
d'aquell altre món
sobre una catifa esllanguida

L'octubre ens sotjava
destil·lant colors foguers
com una aquarel·la en l'aigua
No es n'adonàvem
i rere la finestra els camps es mudaven

Cada fulla que queia
escrivia la música
de la pàl·lida nuesa del paisatge
Dins, les teves paraules
prenien els tints de la garnatxa

l'última pinzellada de sol
s'havia arraulit al teu pit
com la cadernera al niu
El dia marxava d'esquitllentes
temorós de destorbar-nos

Tot era crepuscle
el cel ferit de lila i malva
tenyia la teva copa
Et bevies la tarda
i em miraves amb ulls transoceànics



Libàvem del beuratge
i engolíem els vinyers
El batec rogenc de les venes dels ceps
s’obria camí sota la terra argilosa
sota la nostra pell, també

I dèiem frases
fetes de saba i de vent
La rosada se'ns dibuixava al front
la llum tan efímera
la sang rabent

Un cor de vinyes
alçava redoltes lloant el cel
La finestra unia els dos mons
Mentre ens despullàvem dels noms
La nit es vestia d’argent

La paraula era verb
el verb era tija
envoltant el meu tronc
com un ofidi dorment
com tronc de garrofer
Jo atles, jo planeta
Tu axis, tu anell

El teu cos, com el cep
amb branques tèbies m’aferrava
i el raïm madur que les coronava
fermentava a la meva boca
i em tremaven les fulles

I tu vas ser calze
i jo nèctar
Jo la nit
tu el bosc
I jo pleniluni
i tu udol
la febre
i una sola pell
eclipsi
malvasia en ascens
per la saba arterial
incalculable batec
Aiguaneix de cossos
donant roig al roig
un sol món
Aiguaneix de vida
sang al galop
Incalculable batec
                                                            t                 a                 c  
                                                    t       a          c           t        a         c
                                                                 t                    a 
                                                                                             c     
                                                                       
                                                                                                Eva Moreno i Bosch

 

11 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si que és un poema bonic. Em sembla que ho dic sense passió de mare...

      Elimina
  2. Ben merescut! Enhorabona a l'Eva i a tu per la part que et toca.

    ResponElimina
  3. Tens motius per estar ben orgullosa. Es un poema encisador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que en tinc, i ho estic de orgullosa.
      Celebro que el poema t'agradi, Bruixeta.

      Elimina
  4. Caram , moltes felicitats a l'Eva...m'agrada tot això que passa a banda i banda de la finestra!
    Bon diumenge, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M.Roser. Li diré de part teva, estarà contenta. Sempre li parlo dels meus companys blogaires. A tu ja et coneix de sentir-me'n parlar i pels teus llibres.
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  5. M'agrada moltísim, ja la pots felicitar de part meva.
    I a tu, què també hi tens part ;)

    Bessets!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...