RELATS CONJUNTS: Aix en Provence

La nostre aportació a Relats Conjunts. 

Monsieur Delage estimava el seu cafè. Hi havia entrat a treballar als catorze anys per fer petits encàrrecs, després l’amo,  M. Bertrand, el va deixar servir cafès, més endavant ja li va permetre prepara'ls en la brillant cafetera que presidia el local i que feia uns cafès deliciosos.  Amb el temps i posant molt  d’esforç i molta voluntat va arribar a ser l’encarregat i quan el propietari, a qui els anys  ja li pesaven, va decidir anar a viure amb la seva filla prop de Marsella li va traspassar el negoci,  que després va arribar a ser seu.

Tota la seva vida era la cafeteria, coneixia i mimava als seus clients: Mme. Renard, que solia seure a la terrassa on prenia un café au lait i un croissant, que compatira  amb el seu caniche blanc, que sempre duia en braços; M. Lasserre, que es llegia Le Figaro fins al peu d’impremta; Mlle. Justine, una noia de moral distreta que venia tot sovint cap al tard a fer un piscolabis per anar després qui sap a on… Sabia les dèries i les manies de tota la seva nombrosa clientela. Els seus clients eren els seus amics i ell els corresponia sobradament.

Es va casar -no podia ser d’altre manera ja que apenes sortia del negoci- amb una nova clienta molt bonica que s’havia mudat a viure al costat . I van tenir dos fills. Dos cervellets, ningun dels quals sentia la vocació del seu pare. Els dos van estudiar sofisticades carreres que M. Delage ni sabia explicar en què consistien. Ara tots dos treballaven als Estats Units, un a una punta i l’altre a  l’altre extrem. Els veia un dies a l’estiu quan venien a visitar-los amb les seves dones i fills, que parlaven en anglès i que ell no entenia.

Quan va perdre la seva esposa, una dona amorosa i tan entregada com ell al negoci, Mr. Delage va convertir als seus clients no ja en amics sinó, en la seva família. Vivia absolutament entregat  a ells, fins a morir, literalment, al peu del canó.

Els fills ara han venut  a bon preu aquell local amb la seva deliciosa decoració dels anys vint que M. Delage conservava  com una relíquia. 

El proper dissabte allí hi inauguraran un McDonals.

                                                                          
                                                                                                            :-(