o Tres Gràcies, tan gràcils com les de Boticcelli:
L'autora, Melinda Cooper fa la seva personal i simpàtica versió d'aquestes immortals obres d'art.
I a mi em fan gràcia!
;·D
Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats, records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
quina animalada!
ResponEliminaSi, Pons, una bestiesa!
EliminaÉs ben curiós! Sí que té la seva gràcia, certament, a veure per què hem de ser els humans sempre els protagonistes de les grans obres d'art?
ResponEliminaDoncs això és al que deu d'haver pensat l'autora. I crec que ha estat bona idea, són quadros força simpàtics.
EliminaSi mes no, son originals !! ; )
ResponEliminaI gracioses, Artur. :D
EliminaVaja a mi m'ho semblen!
Les conilles estan molt sexys.....
ResponEliminaUna passada! Més que les del Play Boy...
EliminaA mi els gatets m'agraden molt, però aquestes tres gràcies no gaire...
ResponEliminaPetonets.
Les Gràcies no et fan gràcia, amb lo gracioses que són?
Elimina;D
Petonets, M.Roser!
que bons!!!!! Ara creu-me que els gatets enganyen. Angelicals ells? mai!!!! ;)
ResponEliminaJa ho he pensat. El gatet tigrat fa una cara de murri que fa sospitar...
EliminaTu, Bruixeta, que els coneixes més, ja els tens calats!
Com ens veuríem nosaltres de moixetes o conilletes ?? ;)
ResponEliminaÉs curiosa la idea d'aquesta noia i m'ha tret un somriure.
Bessets! :)
M'agrada que somriguis, lluneta.
EliminaT'imagino de moixeta i segur que et veuries encantadora. Jo ja no m'hi veig tant...
Bessets i aferradetes!