Que no ens falti l'esperança!
Ompliré el mar
d’esperances
-esperança verda, esperança blava-
de la sorra a l'horitzó
onada a onada.
-esperança verda, esperança blava-
de la sorra a l'horitzó
onada a onada.
Lluna que et mires
al mar
d’il·lusions plena
-esperança blava, esperança verda-
fes que creixin ben aviat
com la marea.
d’il·lusions plena
-esperança blava, esperança verda-
fes que creixin ben aviat
com la marea.
Esperança blava,
esperança verda...
Esperança sempre!
Glòria
Que no falti l'esperança ni poemes com aquest que ens la recorden. T'ha quedat bonic!!
ResponEliminaEntre el meu sol i les teves esperances, farem un mar meravellós...
ResponEliminaPetonets.
Si no, la realitat ja s'encarregarà de desmentir-nos, ¡ fins i tot així, esperança!
ResponEliminaGràcies!!!
ResponElimina